Processos múltiples, identitat assassina

L'escriptora marroquina Fatema Mernissi reflexionava en la seva última publicació amb els sociòlegs i psicòlegs sobre la violència dels joves en zones perifèriques de ciutats com Casablanca. De fet, va ser del suburbi de Sidi Mumen d'on van sortir els 12 terroristes de l'atemptat que va matar 45 persones a Casablanca el 2003. El cineasta Nabil Ayouch i l'escriptor i artista plàstic Mahi Binebine, moguts per la necessitat de lluitar contra la radicalització i d'establir nexes entre els barris desafavorits de ciutats marroquines i la resta de la ciutadania, van crear el 2009 la Fundació Ali Zaoua. Convençuts que aquesta connexió es pot aconseguir a través de l'art i la cultura, la fundació impulsa iniciatives per permetre als joves en situació d'exclusió social, víctimes de la droga i el radicalisme, expressar-se per vies diferents de la violència i descobrir espais de diàleg com el centre cultural Les Étoiles de Sidi Moumen.

Però aquest perfil marginal no és el dels joves que han perpetrat els atemptats de Barcelona i Cambrils, com tampoc era el dels kamikazes que l'11-S del 2001 es van llançar contra les Torres Bessones de Nova York. Ni el de la majoria dels tunisians que han anat a lluitar a Síria i l'Iraq amb l'ISIS, amb estudis secundaris i fins i tot universitaris i amb feina. Un dilema on no és clar si tots ells eren religiosos o no.

El tolerant islam marroquí

L'islam marroquí en la seva forma popular és més aviat tolerant. S'acosta en les seves formes rituals realitzades a les 'zagüías' (ermites) a les manifestacions catòliques de sants mediadors. Llocs on se celebren reunions anuals com els nostres aplecs o romeries i que tenen un component religiós i festiu. Al Marroc hi ha 'zagüías' compartides per jueus i musulmans. Els salafistes les destrueixen per considerar-les llocs pagans, ja que el creient no ha d'utilitzar mediadors per dirigir-se únicament a Al·là.

Excepte quan els marroquins tornen de vacances als seus llocs d'origen, en la migració aquestes pràctiques piadoses no poden executar-se i és la mesquita l'únic lloc de reunió per pregar, dirigits pels imams. Aquests són assistits monetàriament pels mateixos fidels de la comunitat, als quals no els sobren els diners. Per això apareixen de tant en tant imams assalariats per l'Aràbia Saudita o els Emirats que difonen les seves creences salafistes, especialment entre els més joves, sota l'excusa que ells han de practicar el verdader islam, ja que els seus pares no són realment musulmans perquè tenen unes creences que no estan d'acord amb l'islam rigorista.

Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll, havia estat uns quants anys a la presó, on va mantenir contacte amb un membre del comando de l'11-M que va produir 191 morts. Quan va aparèixer a Ripoll, els organismes policials de l'Estat no van alertar d'aquesta circumstància a l'alcalde i sembla que Satty, a la mesquita i en públic, era discret. Mentrestant, captava els més joves radicalitzant-los. Satty havia estat a Vilvoorde (Bèlgica) entre gener i març del 2016. ¿Aprenent mètodes? ¿Rebent ordres?

Bons escolars i amb feina

Els joves marroquins-catalans de Ripoll no s'assemblen gens als de Sidi Mumen. No viuen en guetos, són bons escolars, tenen feina, participen en centres culturals com Punt Omnia. Però en l'última dècada les tecnologies de la informació i consum no han parat d'augmentar: la Playstation i els seus videojocs, les xarxes socials, la captació de forma individual a través d'internet. I, per descomptat, la clàssica captació dins d'amics i coneguts. Afortunadament, Satty va morir manipulant bombes que haurien pogut superar els crims d'Atocha. És important esbrinar, a través dels components de la cèl·lula que segueixen vius, el procés de radicalització a Ripoll. Els processos són múltiples i no podem quedar-nos amb unes quantes variables sobre com pot desencadenar-se l'horror.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Desgraciadament, sembla més fàcil matar que dialogar quan alguns no volen atendre raons. L'ésser humà és un animal simbòlic, i els conflictes apareixen quan es donen diferents interpretacions sobre els significants.

L'escriptor libanès Amin Malouf escriu a 'Identidades asesinas': «La identitat de cadascun de nosaltres està formada per nombroses filiacions, però en lloc d'assumir-les totes tenim el costum d'erigir-ne una de sola –la religió, la nacionalitat, l'ètnia o altres ideologies– com a filiació suprema que confonem amb identitat total, que proclamamos davant els altres i en nom de la qual, a vegades, ens convertimos en assassins».