Deu ciutats, deu reptes

Barcelona és una ciutat potent amb un gran dinamisme que va esclatar al món fa 25 anys, gràcies als Jocs de la XXV Olimpíada. La bona organització, l’èxit esportiu i l’entusiasme dels ciutadans van seduir els assistents i els 2.500 milions de televidents, i es va encetar l’interès mundial per conèixer-nos i visitar-nos. A poc a poc, el turisme s’ha consolidat de manera important a Barcelona, de la mà d’encertades polítiques publicoprivades. Hotelers, restauradors, botigues... tothom ha fet un esforç professional d’inversió i excel·lència per oferir un producte competitiu al màxim nivell.

¿Què està passant ara? És cert que l’èxit comporta inconvenients que ens correspon saber canalitzar i resoldre també a tots plegats: públics i privats. Hem de creure que no ha estat en cap moment voluntat d’un representant del govern municipal excitar el que Rousseau anomenava «les baixes passions», però sovint oblidem que la paraula és l’arma més poderosa i estigmatitzar un sector econòmic pot influir de forma negativa en la percepció i en les decisions de qui ho escolta.

Així hi ha hagut agressions a hotels i hostals, grafits en marquesines públiques, contra visitants que compren als comerços de la ciutat i parades del bus turístic. I un episodi molt greu d’encaputxats pujant al bus i amenaçant els visitants. Són situacions que s’han de frenar en sec. A Barcelona no volem grups que parlin de política mentre van de xulos pel carrer amb actes vandàlics. No es tractava d’una acció improvisada sinó que ha estat el grup Arran, les joventuts de la CUP, els que es van enfilar a la 'borroka-turística'.

Cap d’aquestes actuacions suposa un camí que porti a combatre els aspectes negatius d’una activitat, que naturalment té inconvenients, però també aporta llocs de treball, ingressos econòmics i prestigi internacional. Per contra, aquesta és una via que ha de portar directament els culpables al Codi Penal.

L’expansió del turisme no és un fet aïllat de la nostra ciutat. Es tracta d’un canvi radical a nivell mundial que en els últims 10 anys s’ha transformat a tots els nivells; econòmic, social, cultural i polític. Per una banda, ens trobem  en un entorn complicat i insegur en alguns destins del Mediterrani i per l’altra s’ha produït un canvi en els hàbits dels viatgers: oferta creixent de canals d’internet, companyies de vols de baix cost, ofertes d’allotjament econòmic, Airbnb... Per als europeus fer turisme s’ha convertit en un hàbit. I les ciutats europees són el destí preferent a nivell mundial.

El moviment global de ciutadans s’incrementarà en percentatges molt importants en els propers anys. Només de la Xina en sortiran 100 milions de turistes el 2020. Al voltant de l’any 2025 hi haurà més de 1.800 milions al món. Aquell mateix any, les previsions de Nacions Unides per a Espanya són de 109 milions. ¿Quants milions passaran per Barcelona, 12, 15, 20?

Això no ho podrem canalitzar sols, no hi ha PEUAT que ho aturi ni nois de classe alta disfressats d’anarquistes. Cal coordinar-se entre ciutats, cal buscar solucions conjuntes, la demanda ens ve donada i cal volar més amunt. S’ha de parlar amb els responsables de l’aeroport de Barcelona, del Port, de Ferrocarrils...  Tenen previsions fetes i les hem de compartir per treballar junts. Però el més important és que Barcelona pot i ha d’encapçalar la proposta d’impulsar El Consell de les 10 Ciutats, The Council of the 10 Cities en la seva accepció en llengua anglesa.

Respostes de pes coordinades

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Són Londres,  París, Istanbul (sí, Istanbul és Europa), Barcelona (sí, som la quarta), Amsterdam, Milà, Roma, Viena, Praga i Madrid. Per buscar solucions als reptes d’absorció, sostenibilitat, protecció del patrimoni, convivència, seguretat, i així fins a 10 reptes que tenim plantejats i que sols no podem portar endavant. Ja no es tracta de resoldre-ho, sinó almenys d’encarrilar-ho. 10x10, 10 ciutats, 10 reptes.

Els reptes importants necessiten propostes col·lectives per resoldre’ls. No es guanyarà la partida només amb prohibicions, expedients i actes vandàlics. Els inconvenients que pot comportar l’increment de turistes necessiten respostes de pes coordinades amb ciutats importants que tenen els mateixos reptes per poder resoldre’ls amb èxit i obtenir l’ajuda política econòmica i social de la Comissió Europea. A Barcelona li correspon encapçalar aquesta proposta que va ser àmpliament recolzada en l’última assemblea del Consell de la Ciutat.