L'advertència de Mohamed i altres alertes
Més enllà de la tragèdia terrorista de Barcelona del 17-A i de les seves polèmiques seqüeles polítiques, l’activitat continua. La junta general d’accionistes d’El Corte Inglés, l’últim diumenge d’agost, ha sigut tradicionalment el final econòmic de l’estiu. És un costum imposat per Ramón Areces, l’històric creador de l’ara principal cadena de distribució d’Europa i mantinguda per Isidoro Álvarez, el seu successor. Dimas Gimeno, actual president, ha introduït molts canvis, però respecta aquest peculiar calendari de rendició de comptes que, per cert, amb el creixement de vendes més gran en cinc anys, és un altre indici que la recuperació es consolida. El «complet» turístic de l’agost, amb més alegria en la despesa dels espanyols, és un altre símptoma. Ignorar-lo és miopia, com també ho és llançar les campanes al vol, quan encara hi ha molts més aturats que a l’inici de la crisi i els salaris tampoc es recuperen com semblaria lògic o necessari.
L’economia espanyola, a més, figura al capdavant de les que creixen a la Unió Europea, amb un PIB que puja el 3,1% –serà més al final de l’any–, uns resultats millors fins i tot dels que esperava el ministre d’Economia, Luis de Guindos. Espanya acumula ja quatre anys seguits de creixement, al qual se suma l’empenta del consum, però també amb 1,13 bilions de deute i –la gran preocupació de Rajoy– amb 9,5 milions de pensionistes, que al juliol van percebre 8.790,6 milions d’euros, xifra que suposa una despesa anual superior als 125.000 milions d’euros i que augmentarà cada any.
A l’agost, eclipsat per la tragèdia de Barcelona, es van complir 10 anys del primer indici de la Gran Recessió, quan el banc francès BNP va anunciar que era incapaç de calcular el valor de tres dels seus fons d’inversió. Després arribaria la caiguda de Lehman Brothers i la catàstrofe. Tot, per fortuna, sembla superat, encara que molts es van quedar en el camí i, malgrat tot, no han desaparegut tots els perills.
Mohamed A. El-Erian, assessor econòmic en cap de l’asseguradora Allianz i, sobretot, expresident del Consell de Desenvolupament Global de Barack Obama, adverteix que «els països més avançats fien el seu creixement a la liquiditat i a l’endeutament», que poden portar conseqüències desastroses. A Jackson Hole no han dit gaire, però algun dia els bancs centrals, amb Janet Yellen i Mario Draghi de primers espases, tancaran l’aixeta dels diners gratis i entrarem en territori ignot.
Nouriel Roubini, el profeta de les catàstrofes, que va anunciar la Gran Recessió, alerta de les «conseqüències econòmiques» de l’erràtica –per dir-ho així– política, també econòmica, de Trump. Per últim, a Bloomberg avisen sobre les noves «subprime», en aquest cas sobre cotxes, amb bancs americans i europeus involucrats. Les advertències de Mohamed i altres alertes.
Notícies relacionades
L’agost ja és història, tràgica a Barcelona. Una altra vegada, la junta general d’El Corte Inglés va tancar l’estiu i va obrir el curs. I arriba intens.
