L'EMA, un salt quàntic cap al futur

Un dels factors més importants en el pròxim trasllat de l’Agència Europa de Medicaments (EMA) és, sens dubte, que, per un costat, el canvi d’ubicació de Londres a una altra ciutat no impliqui pèrdua de talent i, per l’altre, que no interfereixi, endarrereixi o alteri ni els processos que estan en marxa ni els futurs. La seguretat i la salut dels ciutadans europeus estan en joc.

Si aquests paràmetres acaben sent els més rellevants per a l’elecció de la nova seu de l’EMA, Barcelona emergeix, amb tot el respecte per a les altres candidates, com la ciutat perfecta, la que millor pot garantir un canvi d’ubicació de forma eficaç i sense traumes. Barcelona està certament preparada per rebre l’EMA, i la garantia de no interrompre els seus treballs no és l’únic avantatge que ofereix la candidatura espanyola. Barcelona vol l’EMA. I aquest desig ha quedat patent, no només pels esforços de coordinació del Govern, la Generalitat i l’Ajuntament, i l’unànime suport de la societat civil barcelonina i d’entitats i organitzacions de tot l’Estat.

Fa 25 anys Barcelona va estar a punt d’albergar l’EMA, però Londres va ser la ciutat escollida. Durant aquestes dues dècades, Barcelona ha demostrat que aquella aspiració no era superficial, sinó que formava part del projecte de la seva comunitat científica, biomèdica, universitària i farmacèutica per convertir-se en un centre d’investigació de referència global. Aliens al que depararia el futur i als efectes del brexit, Barcelona va treballar per millorar les seves infraestructures, va atraure talent internacional i va aconseguir, a base d’il·lusió i treball ben fet, el seu objectiu. 

El mapa científic de Barcelona actualment és molt atractiu. Comptem amb 31 centres d’investigació biomèdica, de ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris que representen més del 50% de la indústria farmacèutica i veterinària espanyola. La nostra producció farmacèutica i veterinària representa el 3,5% de la producció europea del sector (comparable amb Dinamarca o Suècia), i el sector farmacèutic català és el cinquè més productiu de la UE-15.

A més, Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics realitzats, amb un creixement del 30% entre el 2005 i el 2016, i és líder mundial en assajos de medicaments de teràpies avançades. Més del 40% de la despesa en investigació biomèdica a Espanya es porta a terme en col·laboració amb el sector sanitari públic. L’Hospital de la Vall d’Hebron, conjuntament amb el Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, és líder mundial en assajos d’oncologia mèdica. Aquí estudien 190.000 universitaris dels quals 32.000 ho fan en programes de màster o doctorat. Aquesta és l’única ciutat amb dues de les vuit millors escoles de negocis del món, ESADE i IESE.

Però Barcelona també necessita l’EMA. Si el trasllat es fa efectiu i la nostra ciutat és l’escollida, amb l’Agència de Medicaments aconseguiríem un gran impacte sobre el conjunt de la indústria; es crearia l’efecte tractor que es traduiria en la instal·lació de companyies de diferents mides, i innombrables spin-­offs i start-ups; creixerien nous centres d’innovació i investigació; s’atrauria el millor talent del món i moltes empreses de serveis de l’àmbit de la salut; obtindríem més ingressos per a assajos clínics... 

L’EMA té un pressupost anual de prop de 400 milions d’euros, disposa de 900 treballadors, dels quals més de 130 són espanyols, i, des de la seva fundació, ha tingut una vinculació molt especial amb l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Amb la presència de l’EMA, es crearien, a causa de la seva influència, entre 4.000 i 5.000 llocs de treball addicionals d’alt nivell, i tot això sense comptar amb avantatges econòmics com, per exemple, les més de 40.000 pernoctacions anuals dels assistents a reunions de tot tipus.  

Notícies relacionades

Espanya formalitza la candidatura de Barcelona a l'Agència Europea del Medicament

Twitter era una cerveseria de Múnic

És necessari que, amb el trasllat de l’EMA, s’eviti la fuga de persones amb talent com a conseqüència d’una localització en alguna ciutat inadequada, bé perquè no agradi als treballaros o perquè no disposi d’un entorn atractiu des del punt de vista científic, social o personal.

Barcelona, Catalunya i el conjunt d’Espanya volen rebre l’agència per garantir el benestar de les futures generacions d’europeus. Aquest és un tren únic d’alta velocitat que no podem deixar escapar. Un salt quàntic cap al futur pel que fa a investigació i innovació. Barcelona està preparada per lluitar per això i aconseguir aquest objectiu. Tots ens hi hem d’involucrar.