La pell de la ministra

Corria l'any 2015 i estàvem en campanya electoral. El Partit Popular va fer públic un vídeo molt sonat en què els seus dirigents xerraven al voltant d'una taula. En un moment donat, Carlos Floriano es preguntava: «¿No creieu que ens ha faltat donar-li una mica de pell a cada xifra?». I a Mariano Rajoy se'l sentia de fons confirmar que sí. Es referien a l'escassa sensibilitat amb què havien tractat els afectats per la crisi econòmica, que no van ser pocs. S'aferraven a les grans xifres, i obviaven la situació social. Després s'ha anat demostrant que allò era el que semblava: un vídeo electoral. Ja fa anys que sentim els dirigents del Partit Popular, com abans va passar amb el Govern del PSOE, que ens diuen que ja es veu la llum al final del túnel, que estem sortint de la crisi, que ja hem sortit de la crisi, que ara sí que sí que hem sortit de la crisi, o de sobte, fa quatre dies, que per sortir de la crisi encara hem de crear un milió i mig de llocs de treball. I que, de fet, per això ara la prioritat no és la pujada salarial. Vaja. Qualsevol diria que a vegades no interessa haver sortit de la crisi i que, quan es parla de salaris, gairebé interessa tornar-hi a entrar.

Sense que li agafi un atac de riure

La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, compareixia aquest dimarts al Congrés per parlar de l'ajuda de 400 euros als aturats. Ara ja no la reben, perquè va caducar. I entre la falta de previsió dels uns i dels altres, el més calent és a l'aigüera. Això sembla que té solució. La que no té solució és Báñez. La ministra que al seu dia es va encomanar al cel per millorar la taxa d'atur, diu ara unes coses que a la Verge del Rocío li farien perdre el mantell. Assegura que la recuperació econòmica és «sana, solidària i social» i que l'ocupació que es crea ara és de més qualitat que abans de la crisi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Cal reconèixer-li a Báñez el mèrit de dir aquestes coses sense que li agafi un atac de riure. Sobretot perquè, segons dades oficials, els salaris han pujat un 1% des del 2007. I encara que augmenti la contractació indefinida, no és menys cert que el 57% dels contractes temporals tenen una durada inferior a tres mesos i el 26% no duren més d'una setmana. Molts dels treballadors que van fer un esforç en plena debacle cobrant menys, per exemple, no han vist restituïts els seus drets ara que estem indubtablement millor. Perquè gairebé ningú qüestiona la recuperació de les grans xifres econòmiques. És evident que la situació, en general, és millor. Però escoltant el discurs de la ministra Fátima Báñez és inevitable preguntar-se de quin país està parlant exactament. Que ens ho digui, per demanar la independència d'aquest on som, encara que sigui de manera unilateral.