El laude del conflicte d'Eulen

La primera reflexió que provoca el laude arbitral del conflicte dels vigilants de l’aeroport del Prat és que el desenllaç d’aquest esgotador episodi té en els usuaris els grans beneficiats. Perquè ells eren els perjudicats d’un pols que, si bé enfrontava directament els treballadors i l’empresa Eulen, els seus efectes els patien tercers. Fins al punt que s’ha deixat els vigilants –tot i les seves legítimes reclamacions salarials– en una posició de debilitat davant l’opinió pública. Els usuaris d’aerolínies han patit el conflicte al llarg d’un mes. Lamentablement, també per la demora en la intervenció de la Generalitat i del Govern.

És d’esperar que el laude de Marcos Peña, president del Consell Econòmic i Social (CES), suposi el tancament del conflicte. En aquest sentit, hem de suposar que l’assemblea de treballadors el ratificarà dilluns que ve en una assemblea. Si no fos així, resultaria totalment incomprensible, perquè el laude recull un augment salarial de 200 euros mensuals per als vigilants i la retirada de sancions i expedients, cosa que havia motivat la convocatòria d’una altra vaga per al dia 8 de setembre. Per una altra part, també l’empresa –a través del seu president, Emilio García– havia mostrat la seva intenció d’acatar la resolució abans de conèixer-la. El final del conflicte també ha de portar Aena a recapacitar sobre les conseqüències de prioritzar l’estalvi abans que un bon servei a l’hora de concedir contractes a empreses privades.