Sacsejada

Encara es pot veure (fins a mitjan octubre) l’exposició Un món ideal, una mostra de la col·lecció Carmen Thyssen on les peces parlen entre elles. S’hi estableix un diàleg, a vegades anecdòtic, a vegades, conceptual. Hi ha un 'van gogh' excepcional que prefigura –en les rajoles d’un casalot, en la figura dels homes que treballen al molí– els traços del pintor que esclatarà anys després. Hi ha un 'pissarro' solar que enlluerna i uns 'planells' que serveixen per reivindicar la seva obra surrealista, tan desconeguda. A mi, em va fascinar un 'torres garcia' allunyat de l’estètica noucentista, amb aquells calaixets que desitgen encabir l’univers en una prestatgeria. Del tot recoma­nable. 

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

    

Ara bé, al pis de dalt del Monestir de Sant Feliu de Guíxols hi ha la sorpresa de la temporada. Són les escultures de Gerard Mas, Iconoplàstia, una mostra paral·lela a la Thyssen que «entra pels sentits, sense manual d’instruccions». Són peces de marbre, d’alabastre, de fusta, que juguen amb la figuració i que provoquen «una sacsejada visual en un entorn d’harmonia i mesura». Variacions a partir del record de la 'Dama amb un ermini', de Leonardo, amb dones pulcrament vestides i amb globus de xiclet a la boca o amb ortodòncies. Picades d’ullet a Chillida a partir d’un xai. Nens enormes que atrauen i terroritzen. Una cariàtide que sosté el món tot fent la vertical. Una filigrana tècnica feta d’ironia i intel·ligència. Imprescindible.