Tornar al "diàleg a sis" a Corea del Nord

La crisi coreana no és nova, però després del sobrevol d’un míssil sobre territori japonès, i molt en particular després que portés a terme un nou assaig nuclear sota terra, ha arribat a un nou i molt delicat nivell de tensió, i en un context en què, a més de l’absoluta temeritat i desraço del líder de Corea del Nord, el responsable polític d’una de les parts interessades, Estats Units, també podria prendre decisions equivocades. El conflicte pivota, en gran part i en primera instància, en les peculiars característiques del règim nord-coreà, de fàcil simplificació, però de més difícil interpretació, i que fa de Corea del Nord un país únic al món, un país bombolla, genuí, aïllat, extremadament militaritzat i situat fora de la realitat pel que fa a les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials que transcorren al planeta. 

Ens referim, doncs, a un problema molt complex, però que, des del meu punt de vista, no té cap altra sortida que la diplomàtica, i amb compromisos que van més enllà de la bona voluntat que puguin tenir les dues Corees, i on la diplomàcia xinesa, juntament amb la nord-americana, tindran un paper clau. Tinc la plena seguretat que la solució només pot sortir de múltiples mesures de confiança, que incloguin, de manera inevitable, la supressió definitiva de qualsevol maniobra militar de tercers països davant o a prop de Corea del Nord, ja que és i serà sempre l’excusa del règim d’aquell país per interpretar-ho com una provocació, i reaccionar llançant míssils per tot arreu.

Disminuir la pressió

Per una banda, sembla evident que les dues Corees estan obligades a cooperar en totes les esferes possibles, disminuint al màxim la pressió que produeix la proximitat de dos països tan diferents, i evitant costi el que costi qualsevol provocació a nivell militar. Per l’altra, el diàleg a sis iniciat el 2009 (amb Corea del Nord, Corea del Sud, els Estats Units, Rússia, la Xina i el Japó), podrà revitalitzar-se si totes les parts abandonen xantatges i precondicions i posen sobre la taula fórmules ja assajades d’intercanvi, i altres de noves. És molt important tenir en compte que ja hi ha hagut un precedent de negociació.

Ajudaria molt la formalització, per part de Corea del Nord i els Estats Units, d’un pacte molt seriós de no agressió i no provocació, per reprendre el diàleg sobre la desnuclearització, a canvi de múltiples incentius i de posar fi a les maniobres militars conjuntes esmentades. De possibilitats de revertir la tensió actual n’hi ha, però sempre que s’abandonin les rudes pràctiques de dissuasió militar seguides fins al present, que no han solucionat res, i mantenen el conflicte a nivells summament delicats i temeraris. És realment absurd jugar de forma tan perillosa a veure qui té més musculatura, per no referir-me més en concret al que en el llenguatge comú denominem dos objectes ovalats del cos masculí.

Es tracta, en suma, d’un tema de diplomàcia subtil, no ofensiva i no provocativa, adaptada a la circumstància i a la psicologia dels seus principals actors, agradin o no. Crec que aquí no valdran institucions internacionals o regionals, sinó l’habilitat d’algunes diplomàcies per buscar i implementar iniciatives en les quals totes les parts obtinguin guanys. 

Notícies relacionades

Corea del Nord llança un míssil que sobrevola el Japó

Corea del Nord fa tres dècades que desenvolupa un míssil que pugui transportar una bomba nuclear als EUA

El Consell de Seguretat

En el diàleg a sis del 2009 es van aconseguir bastantes coses, i convé recuperar-les. La Xina, que és molt conscient del risc de la situació actual i que al febrer ja va proposar cancel·lar els llançaments de míssils a canvi de no fer maniobres militars, a més de plantejar al líder nord-coreà que es va acabar completament l’època de cooperació, pot llançar urgentment al Consell de Seguretat la proposta de reiniciar aquest diàleg a sis, i després ja veurem si alguna de les parts convocades comet l’estupidesa de no sentir-se concernida i convocada, i opta per continuar amb uns jocs de guerra que poden convertir-se en un fet real.