Un petit xiprer per arrelar-se

Rebo regularment, des de fa anys, la publicació mensual, si no m’equivoco, del llibret que edita l’Ateneu Popular de l’Hospitalet, amb el títol de 'Xipreret'.

S’hi tracten temes molt diversos, a més de les activitats de l’Entitat. I s’hi inclouen algunes col·laboracions. L’última que he conegut és una entrevista amb el president del Centre de Cultura de Reus, Xavier Filella, que es pregunta: «S’entendria la identitat catalana present sense aquest tipus d’associacionisme cultural?». Però no s’ha d’oblidar la funció social.

Tinc encara en la memòria un fet molt antic. Jo vaig ser l’adolescent que acompanyava el meu avi Espinàs –que s’havia quedat vidu– quan anava a l’Ateneu de Sant Just Desvern a jugar a billar. Amb alguns veïns de l’aleshores poble.

Aquell ateneu era, i és, la casa de tots. I continua sent-ho, encara que el seu origen sigui més aviat minoritari i noble.

«Associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel·lectual dels seus associats». Si no m’equivoco, ateneu és una paraula que prové de la mitològica Atena, deessa grega de la saviesa, de les arts i les ciències. I més encara: filla de Zeus. I encara més: se la

va representar poderosament armada!

Els ateneus moderns han estat molt més modestos. I sobretot, gens elitistes. I així s’han multiplicat al llarg del temps i van adquirir una dimensió més popular o social.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

De tota manera, la llista dels noms dels ateneus no pot ser més diversa. Alguns han sobreviscut al llarg del temps, d’altres han desaparegut. L’Ateneu Barcelonès té un historial notable com a segona casa d’escriptors, artistes, polemistes...

Però més enllà d’ateneistes il·lustres, els ateneus d’avui en dia són portes obertes per a tothom que pensi que hi ha uns batecs de vida que ens arriben de la col·lectivitat.