Els Mossos, la política i EL PERIÓDICO

Els dies posteriors a l'atac terrorista, alguns vam alimentar l'esperança que un xoc tan dramàtic amb la realitat servís per reorientar la nostra vida política cap a la normalitat, entesa aquesta com la recerca del punt de trobada. N'hi va haver prou amb uns dies per comprovar com havia sigut d'innocent la nostra consideració, perquè, per contra, el drama no ha fet sinó augmentar la radicalitat.       

Des d'aquell tràgic dijous, els Mossos i, en especial, el seu màxim responsable, Josep Lluís Trapero, s'han convertit en l'eix d'un debat tan intens com irracional, i del qual m'he sentit molt allunyat perquè ni tinc informació ni, si en disposés, posseeixo coneixements en matèria de seguretat per analitzar-la. En conseqüència, com sempre, tot el meu reconeixement a la tasca d'aquest i de tot cos de seguretat que desenvolupa la seva acció en un context democràtic. I si, al llarg d'aquestes setmanes, els Mossos s'han guanyat un merescut reconeixement ciutadà, encara millor.

Retornant al Major Trapero, crec que en la seva actuació es perceben dues fases. Una, inicial, en què va comptar amb una simpatia pràcticament unànime de la ciutadania, tant per la seva serenitat com per la sensació que es dirigia a tots els ciutadans. En una segona, i a mesura que ha anat prodigant-se, en una part de la ciutadania ha emergit la sensació que la seva actitud recull les sensibilitats, especialment, d'una part de la societat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En qualsevol cas, em preocupa el protagonisme del màxim responsable policial, que no el critico perquè l'hi faciliten o fins i tot demanen els seus superiors, en la mesura que reflecteix un buit polític molt inquietant. En una crisi tan dramàtica, sumits en la desorientació i la por, per molt que el lema sigui 'no tinc por', ha faltat aquell polític capaç de dirigir-se a tots els ciutadans, per transmetre l'enteresa i la confiança que un espera en aquestes situacions, com la viscuda, en què un lideratge integrador resulta més necessari que mai. En canvi, l'atac terrorista no ha fet sinó engrandir la bretxa entre els uns i els altres.

En aquest sentit, no entenc la roda de premsa recent en què el conseller d'Interior, en un to sorprenentment impropi, desafia el director d'EL PERIÓDICO per la informació publicada per aquest mitjà. Una reacció que, més enllà de la seva valoració personal de la notícia, s'explica des de la tensió del moment, però, encara més, reflecteix la incredulitat que hagi procedit d'un mitjà editat a Barcelona. Si l'actuació dels Mossos després de l'atemptat es considera com a mostra de la capacitat de Catalunya per exercir com a Estat, també s'hauria de considerar com a signe de maduresa del nostre país que un mitjà català doni a conèixer informació de la qual disposa. Per tot plegat, el meu reconeixement als Mossos i a Enric Hernández.