El debat de la seguretat
Intercanvi d'informació policial: ¿oficial, oficiosa, o de tots dos tipus?
La UE insisteix en la necessitat absoluta de reforçar els intercanvis efectius i ràpids d'informació policial
/
L'intercanvi transnacional d’informació policial es realitza segons un acord previ de cooperació bilateral o multilateral firmat entre governs i sotmès a la legislació tant nacional de les respectives parts, així com internacional. És arran d’aquest acord que es permet la cooperació transfronterera oficial entre els serveis de policia, limitada això sí als objectius determinats i específics. Aquesta cooperació es realitza a través dels denominats Centres de Cooperació Policial (CCP) en què operaran els funcionaris destinats per les parts.
Per a una efectiva cooperació operativa s’ha de permetre l’accés en línia per via segura a les bases de dades o informació especialitzades i només el personal autoritzat podrà accedir a dades particularment delicades, de manera que queda registrat automàticament qui ha accedit a les dades, quan i per quin motiu.
El formalisme no és més
que una barrera que perjudica
la tasca policial i afavoreix
el delinqüent
En l'intercanvi o trasllat oficial, la velocitat de moviment de la informació s’alenteix donada la quantitat de filtres, paràmetres (formularis) i permisos pels quals ha de passar la mateixa sol·licitud. Si bé és cert que en la denominada Iniciativa sueca s’estableix un termini de com a màxim vuit hores per respondre a les sol·licituds urgents d’informació i intel·ligència, en la pràctica el formalisme no és més que una barrera que perjudica la tasca policial i afavoreix clarament el delinqüent.
Fora dels canals oficials
no és gens estrany que donada la pressió per la necessitat de saber, hi hagi una tendència clara i justificada de formar xarxes personals oficioses (extraoficials) per obtenir la informació ja que són molt més ràpides i molt més eficients, tal com s’esmenta en el quart manual d’instruccions per a l’avaluació de la justícia penal (UNODC, 2010:24).
L’intercanvi o trasllat d’informació oficiosa (en off), és a dir fora dels canals oficials, es realitza sempre sobre la base d’una confiança i confidencialitat absolutes que cap de les parts trencarà, de manera que és difícil obtenir una confessió que realment la informació hagi sigut obtinguda a través d’un intercanvi de trucades telefòniques o correus electrònics entre col·legues.
Els problemes de la informació oficiosa són dos. El primer i potser fonamental resideix en allò que la informació traslladada en off, a diferència de l’oficial, no està acompanyada dels codis d’avaluació de la font i de la mateixa informació. Això implica que el receptor no pot realitzar l’avaluació 4x4 per poder corroborar-ne la veracitat al cent per cent i saber si es tracta d’una informació A1 (cent per cent contrastada).
Els drets de les persones
El segon problema resideix en la dificultat de documentar els resultats de la investigació policial i en el fet que possiblement aquesta informació hagi sigut fonamental. Es tracta, per tant, de la dificultat de l’admissibilitat en judici de la informació tenint en compte que es poden vulnerar els drets de les persones pel que fa al tractament de dades personals i els estats tenen l’obligació de garantir la protecció de qualsevol individu contra el tractament no autoritzat o il·lícit de les seves dades personals.
S'opta en primer lloc per
la cooperació oficiosa i si la informació és d'interès s'obre
el procediment formal
Independentment d’aquests aspectes, si és possible blanquejar la informació oficiosa per poder judicialitzar-la, bé sol·licitant-la posteriorment a través del canal oficial, o bé judicialitzar només certs elements obtinguts del tractament d’aquella informació.
Pel que respecta a la primera possibilitat, el temps que es triga a rebre la informació oficial no és un problema perquè ja s’hi està treballant i l’operació policial està avançant; es tracta, per tant, d’un aspecte merament formal per poder introduir-la en el judici.
Possiblement és difícil entendre o acceptar com a vàlida la cooperació a través de les xarxes personals oficioses –que no ve a ser considerada com a il·lícita– i per això s’hauria de recordar que la Unió Europea insisteix en la necessitat absoluta de reforçar els intercanvis efectius i ràpids d’informació policial.
Notícies relacionades
Una cosa difícil d’aconseguir si no es restringeix part del nombre de filtres que és el que comporta que s’opti primerament per la cooperació oficiosa i en cas que la informació resulta ser d’interès, s’obre el consegüent procediment formal. Per tant, l’intercanvi d’informació policial es realitza en tots dos tipus: oficial i oficiosa.
