El cinisme habita a tot arreu

La reacció a Budapest al veredicte del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que rebutja el recurs presentat per Hongria contra el pla de repartiment de refugiats elaborat per Brussel·les el 2015 ha sigut la d’un gran malestar. Segons el seu ministre d’Exteriors, Péter Szijjárto, els jutges han emès una sentència política. D’això se’n diu cinisme.    

A Hongria hi haurà eleccions legislatives l’any que ve. Viktor Orbán presideix un Govern controlat pel seu partit, Fidesz, que ha convertit el país magiar en una 'democràcia iliberal'. El primer ministre utilitza els refugiats sense cap escrúpol per aconseguir que els votants facin pinya al voltant de la seva política. La negativa frontal a admetre refugiats i l’aixecament d’una tanca a la seva frontera amb Sèrbia –pretén que vagi a compte de la Unió Europea– ja han donat els seus rèdits polítics. El que passa, com deia l’oposició socialista, és que Orbán ha jugat i ha perdut. No és el mateix manipular la població presentant els migrants com una amenaça de tota mena, des d’un desafiament a la identitat magiar fins als llocs de treball i tot el reguitzell de coaccions pròpies d’un populisme abjecte, que sentenciar amb els instruments que la justícia posa a l’abast d’uns magistrats independents.    

El ministre d’Exteriors diu que el veredicte posa en perill la seguretat i el futur d’Europa associant d’aquesta manera refugiats amb terrorisme. Per exemple, el 76% creu que la presència de migrants a Hongria augmentarà el terrorisme, segons una enquesta del Pew Research Center realitzada l’any passat. És el percentatge més alt registrat entre els països europeus (a Espanya era del 40%).   

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Acompanyava Hongria en la presentació del recurs una altra democràcia poc liberal com és Eslovàquia. Però ja que parlàvem abans de cinisme, parlem clar. La política migratòria d’aquests dos països, així com la de Polònia, Romania i la República Txeca, és una vergonya, però també ho és la de la resta de països de la Unió que s’han saltat a la torera el pla de quotes de refugiats que està en l’origen del recurs hongarès.    

Entre juliol i setembre del 2015, en el moment àlgid de l’afluència de refugiats i per alleujar la pressió sobre els països d’arribada com eren –i segueixen sent– Itàlia i Grècia, la Unió Europea va acordar distribuir 153.000 immigrants entre els diferents països membres, en funció de diversos barems com la població, la geografia i l’economia dels països receptors. Menys de la meitat dels membres de la Unió Europea han complert amb el que s’havia acordat (Alemanya i Suècia són excepcions ja que han superat amb escreix el nombre de reubicacions que els corresponien). Tres països (Regne Unit, Irlanda i Dinamarca) tenen una opció de sortida de la política d’asil de la Unió Europea. I els 14 restants han incomplert vergonyosament el que s’havia pactat. En total, fins al moment se n’ha reubicat només el 17% i quan expiri el programa, que serà aviat, la taxa de compliment s’acostarà al 25%. El cinisme habita a tot arreu.