Google i la prima línia vermella
La lluita europea contra l’elusió fiscal, oberta, recurrent i persecutòria, s’ha vist confrontada per l’última decisió que, respecte al gegant tecnològic Google, ha adoptat el Tribunal Administratiu de París.
Si bé el fisc francès reclamava a Google France la gens menyspreable xifra de 1.115 milions d’euros per impostos deguts en els exercicis del 2005 al 2010, les autoritats franceses han decidit emparar l’estratègia fiscal de la multinacional. El seu argument es basa a defensar que qui realment realitza l’activitat de Google en territori francès (consistent a comercialitzar anuncis i, en definitiva, a cobrar i posar en línia els ingressos publicitaris) no és Google France, sinó Google Ireland Limited, amb seu a Irlanda; i això per entendre que, segons les normes de l’OCDE, Google Ireland Limited no disposa d’una estructura «estable» a França i, per tant, centralitza les seves operacions europees a Irlanda.
Així, en una interpretació que confronta el principi de territorialitat amb el d’activitat real, França ha resolt en favor d’aquest últim, considerant que si l’activitat real es realitza des d’una societat amb seu a Irlanda, no té sentit que França gravi i recapti el que no s’ha operat des del seu territori, per més que els anuncis es comercialitzin a casa del nostre país veí.
Evidentment aquesta decisió té els seus detractors i, tal comja ha anunciat Gérald Darmanin, ministre d’Hisenda francès, es posarà en marxa el corresponent recurs contra aquesta primera decisió del Tribunal Administratiu de París. Els que són partidaris d’apel·lar aquesta resolució entenen que, malgrat que els ingressos obtinguts fossin declarats i tributats a Irlanda –perquè allà és on hi ha la seu física d’operacions–, el cert és que l’activitat planava sobre territori francès i, per tant, això dona dret a la tributació al país gal.
De nou, pel que fa a estratègia tributària es refereix, la prima línia que separa el que és permès del que és prohibit està a determinar si existeix ànim defraudatori o no: ¿realment les operacions comercials a França es porten a terme des d’Irlanda, o bé es fingeix que es fan des d’allà amb l’única finalitat de beneficiar-se de la baixa tributació existent en aquell país? Al final, tot es redueix a una qüestió de prova: escollir ubicar una societat en un país de tributació favorable és legítim sempre que es realitzi una activitat lícita i real en l’esmentat territori; ara bé, ubicar una seu empresarial en un d’aquests països, sense activitat real i amb l’única finalitat de pagar menys impostos, aprofitant el joc normatiu, és un delicte. Si finalment es demostra que Google ha redirigit rendes i ingressos a Irlanda amb l’única finalitat de tributar menys, haurà de pagar el que deu per evasió fiscal.
De moment ens toca mantenir-nos als llimbs de les interpretacions i de les presumpcions. Fins que no existeixi una resolució ferma no sabrem què passarà amb el futur de Google a França. Per ara, Google està fent guardiola per proveir el pagament, per si es donés el cas. Per descomptat, la quantitat no és gens menyspreable i segur que animarà una justa batalla. Però ja no és només una guerra en el marc de les fronteres de territori francès per l’efecte recaptatori, sinó també una la lluita de tot Europa per defensar l’eficàcia i la validesa de les polítiques contra l’elusió fiscal. Sens dubte, s’acosta una dura batalla amb efectes per a la butxaca francesa i la reputació europea.
