Anàlisi

La temptació bonapartista

La crispació creix. ¿Serà possible recuperar certa normalitat el 2 d'octubre?

2
Es llegeix en minuts
jjubierre39981788 ple parlamenr convocatoria referendum  foto ferran sendra170906214841

jjubierre39981788 ple parlamenr convocatoria referendum foto ferran sendra170906214841 / FERRAN SENDRA

El Parlament va aprovar una llei de referèndum que supera una Constitució democràtica i el mateix Estatut, que requereix una majoria qualificada de dos terços (o sigui, 90 diputats, no 72) per aprovar la seva reforma. I els símptomes que s'ha entrat en terreny perillós estan aquí. El primer és que ahir es va recórrer al mateix sistema d'urgència i d'excepcionalitat amb la llei anomenada de transitorietat, de ruptura amb Espanya, que en tot cas només entraria en vigor el 2 d'octubre. En el supòsit que se celebrés el referèndum, que el resultat fos vàlid i que s'imposés el sí. Sembla mentida, però és veritat. ¿Per què?

Més preocupant és que s'estan restringint els drets dels diputats de l'oposició en assumptes tan elementals com presentar esmenes a la totalitat o demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que dimecres, per unanimitat, va afirmar que eren drets preceptius. La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, va venir a dir que la majoria era la majoria i que l'article 81.3 permetia que moltes decisions corresponguessin al ple i no a la mesa del Parlament. Va flotar l'ombra d'un bonapartisme majoritari i vaig escoltar amb atenció i preocupació les intervencions de Carlos Carrizosa (C’s), Ferran Pedret (PSC) i Joan Coscubiela (ICV), que va ser aplaudit per tots els diputats no independentistes dempeus, des del PP fins als excomunistes que advoquen per un referèndum legal, quan va dir que defensava els drets de tots els diputats, fins i tot els més oposats, perquè els seus pares (CCOO) havien lluitat per la democràcia. La cara dels membres del Govern era un poema. No els estan anant bé uns plens que posen en relleu la temptació bonapartista. I Coscubiela ho va rematar quan –sense citar-lo– va recordar que el conseller Santi Vila va dir que no era partidari d'aprovar la llei de transitorietat abans de l'1-O, però que la CUP…

El paper dels alcaldes 

Però el Parlament no és l'únic escenari del cisma intern català i del xoc de trens amb el Govern de Madrid. Mentre la fiscalia catalana obria una causa contra els consellers que han convocat el referèndum, Rajoy va sol·licitar al Tribunal Constitucional la suspensió cautelar de la llei, la comunicació i advertiment als firmants i l'avís a tots els alcaldes catalans, als quals la Generalitat ha demanat col·laboració en el referèndum. I, en efecte, el Constitucional va suspendre ahir la llei.

Notícies relacionades

¿Què faran els alcaldes? Sembla que de tot hi haurà a la vinya del Senyor. Des de Badalona, Vic i Girona (per la feina) fins a Tarragona i Lleida (que s'inclinen pel contrari). I serà rellevant Barcelona, tant per la seva importància com per la personalitat de l'alcaldessa. De moment, prudent, Ada Colau ha demanat un dictamen jurídic al secretari municipal mentre Xavier Trias, l'exalcalde, la pressionava des de TV-3.

La crispació ha pujat. I augmentarà. ¿Serà possible recuperar certa normalitat el 2 d'octubre?