Correlació de forces

La decisió de l'Ajuntament de Barcelona de posposar la decisió sobre la cessió de locals electorals per a l’1-O davant de la suspensió del Tribunal Constitucional ha encès els ànims entre alguns 'indepes'.  Que Ada Colau i els seus no s’impliquin a nivell institucional amb el referèndum entra amb contradicció amb els orígens activistes del seu espai polític. Encara més quan la repressió de l’Estat es fa explícita amb actuacions com l’escorcoll a la revista 'El Vallenc' a la caça i captura de la papereta. És normal que l’independentisme ho vulgui posar de relleu. Tot i això, abordar aquesta qüestió amb certa crispació pot ser és un error tàctic. 

    Un referèndum unilateral no podrà realitzar-se mai en condicions de normalitat. No es votarà 'com sempre', sinó –com bé ha repetit la CUP– en un escenari de desobediència i conflicte institucional. I davant d’això, l’única garantia per fer vinculant el referèndum és una participació que desbordi les expectatives. I això serà difícil d’assolir només amb una massiva mobilització del voltant 'indepe'. S’haurà d’anar més enllà.

   

 És difícil mesurar un èxit de mobilització en una votació que no serà homologable a cap altra pel clima hostil generat per l’Estat. Però també sabem que la infraestructura del referèndum ha d’estar pensada per anar més enllà del procés participatiu del 9-N. En aquella consulta, on podien votar menors de 18 anys i els immigrants amb targeta de residència, van votar 2,3 milions de persones i el sí va assolir 1,89 milions de vots. Un any després, al 27-S, Junts pel Sí i la CUP van sumar 1,96 milions de vots. Si no vol que els seus adversaris en desacreditin el resultat, l’independentisme hauria de procurar que l’1 d’octubre els votants del sí s’aproximessin als 2 milions, i que la participació fos, com a mínim, similar a la del 9-N. 

Trava tècnica rellevant

És lògic que l’independentisme busqui explicitar les contradiccions dels Comuns. Però aquest prèssing pot debilitar les posicions dels partidaris del referèndum en el partit de Colau i, al mateix temps, limitar les expectatives de participació l’1-0. 

 El referèndum serà més exitós en la mesura que a Catalunya en Comú s’imposi la tesi que cal cridar a votar. I aquí poden contribuir dos factors: més empatia per part dels independentistes i un increment de la repressió per part de l’Estat. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És obvi que la no implicació de l’Ajuntament de Barcelona suposa un entrebanc tècnic rellevant. Però l’obertura dels espais de votació potser pot solucionar-se per vies imaginatives: el Consorci d’Educació de Barcelona disposa al seu catàleg de 239 escoles i instituts. En aquest organisme la Generalitat ostenta la majoria al consell directiu i té capacitat decisòria. En unes eleccions normals, a Barcelona hi ha aproximadament uns 280 col·legis electorals. 

 La mobilització independentista és fenomenal, però hi ha una part de la societat que, si bé és sensible a la demanda de més sobirania, no se sent interpel·lada pel tenim pressa. Davant d’això, cal fer una anàlisi de la correlació de forces i actuar amb el cap fred.