Abans, durant i després del desastre

Assistim a una terrible allau d’huracans, tempestes tropicals i terratrèmols a l’Amèrica Llatina i el Carib. Que aquests fenòmens arribin o no a un nivell catastròfic de víctimes no ens ha de portar a rebaixar-ne l’impacte: les conseqüències són sempre més greus a l’afectar població fràgil en zones vulnerables.

Per exemple, l’huracà Irma ha destrossat milers de cases i diversos ponts a l’acostar-se a la costa nord d’Haití i la República Dominicana. El nostre temor allà són les estructures de sanejament i subministrament d’aigua potable, i el perill potencial de l’epidèmia del còlera que comporta la seva destrucció.  

Abans d’entrar als Estats Units, l’Irma ha deixat al Carib almenys 25 morts i quantiosos estralls materials. Va castigar Cuba amb vents de 260 km/h i hi va deixar danys significatius. Al nord de la República Dominicana moltes persones han perdut vivendes i cultius. A Haití es tem que hi hagi un rebrot del còlera. Tres països que van patir l’embat de l’huracà Matthew i on algunes famílies començaven a recuperar-se. En tots aquests països estem valorant els danys per donar una resposta juntament amb les autoritats i les organitzacions locals. El nostre focus està posat en les poblacions més vulnerables.

Emergència i recuperació

El repte és ser ràpids i eficaços per salvar vides. Després hem d’acompanyar la recuperació de manera que s’enforteixi la resiliència, la capacitat de resistir més i millor i refer-se de desastres recurrents. Abans d’un desastre és important ser -hi, ja que la resposta a les emergències comença en la prevenció. Una tasca allunyada de les càmeres, però crucial perquè la població sàpiga què ha de fer, reforci les seves infraestructures productives i habitacionals, i el risc de morts es redueixi.

Sabem que es produiran aquests fenòmens, i per això mateix, val més que seguim invertint a prevenir-los. Desastres com els terratrèmols se sumen a sequeres extremes i huracans amb una recurrència i intensitat que ja els fa antinaturals. Excepte per a uns quants dements, és una obvietat que la seva gravetat està causada pel canvi climàtic.

L’impacte dels desastres naturals, petits i grans, 15.000 els últims 20 anys, força 22 milions de persones a fugir de casa seva cada any, 62.000 cada dia. Són «refugiats climàtics», tot i que encara no sigui una categoria recollida en el dret internacional dels refugiats. Molts dels que veiem tirant-se al mar des de Líbia fugen d’un clima que va arrasar els seus mitjans de vida.

L’impacte de sequeres i huracans és profundament desigual. És una paradoxa: els pateixen més els que menys contaminen. Amb prou feines el 10 % dels gasos d’efecte hivernacle és emès per la meitat més pobra de la població. Però a les regions on aquesta població habita, la seva pròpia vulnerabilitat, producte de la pobresa i la desigualtat extrema, porta a impactes devastadors davant els embats del sol, el vent i la pluja torrencial.

L’egoisme tan generalitzat davant el canvi climàtic resulta suïcida en el cas d’alguns com Trump i la banda de negacionistes. Malgrat la preparació del país, huracans recents han arrasat zones dels EUA. Com també va passant, lentament, amb l’Espanya que es desertitza. Un escalfament per sobre dels 2ºC, al qual estem abocats si no es prenen mesures dràstiques, portarà 100 milions de persones més a la pobresa extrema el 2030. Un senyal, humanament terrible, que ens trobarem en un altre planeta. 

Mentrestant a Espanya seguim fent la nostra. Hem laminat l’impuls donat a les energies renovables, incrementat les nostres emissions i a penes ens preocupa el que els passa als que pateixen en les seves vides, ja avui, l’impacte devastador d’huracans i sequeres exacerbats. La contribució del Govern al Fons Verd és exigua, com ho és la nostra ajuda a països vulnerables en preparació i prevenció.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un dia, quan ens despertem, sentirem el canvi climàtic més enllà d’uns graus de calor addicionals a l’estiu. Les comunitats més pobres van ser expulsades del somni fa temps i gairebé sense recursos s’enfronten al que no van provocar.

Per humanitat, pels seus drets, i per responsabilitat, almenys hem de mirar de ser-hi. Abans, durant i després del desastre.