Dues mirades
Pàtria
Amb milers de paraules, Fernando Aramburu defineix de manera magistral el silenci a 'Patria', la derrota del relat d'ETA
La derrota del relat d'ETA la va firmar l'escriptor Fernando Aramburu amb la seva novel·la ‘Patria' (Tusquets, 2016), la més venuda durant moltes setmanes a Catalunya. Una novel·la aspra i dura com els dies de plom. Amb milers de paraules, Aramburu defineix de manera magistral el silenci. El silenci que cau com el txiri-miri i acaba calant-ho tot. Amarats els carrers que fan callar el dissident. Entollades les famílies que eviten temes de conversa. Enverinades les amistats, fins i tot els records, per aquesta pluja àcida.
Dissabte a la nit, TV-3 va estrenar programa. L’espai se centra en la situació catalana combinant informació i, per descomptat, humor. Ja ho sabem, els mitjans públics catalans i la revolució dels somriures són experts en humor… Potser és la nostra manera d’emmascarar el silenci. Van entrevistar Arnaldo Otegi, l’home que va callar quan tocava denunciar. El valor del líder 'abertzale' en el desarmament d’ETA és indiscutible. Que se’l converteixi en un referent democràtic ja és més qüestionable. Però allà estava ell, alliçonant sobre democràcia, sobre periodisme i, fins i tot, sobre literatura. Quin llibre triaria, li van preguntar, 'Patria' o el nou de l’exministre García-Margallo. Es va decidir per aquest últim. «Sí, 'Patria' és un totxo important», va opinar el cap de política del diari Ara. «Considerable», va rematar el presentador del programa. I, d’una revolada, la ideologia va matar la literatura. Això sí, amb un somriure.
