Editorial
La renda garantida de ciutadania, en marxa
La RGC s'erigeix a Catalunya en un instrument capital per pal·liar una bretxa social que la crisi ha agreujat
renta-garantizada
Aquest divendres entra en vigor a Catalunya una mesura social la gestació de la qualmes remunta a gairebé quatre anys enrere: la renda garantida de ciutadania (RGC), fruit d’una iniciativa legislativa popular recolzada per 120.000 firmes. En síntesi, es tracta de l’assignació d’una quantitat mensual (de 564 a 1.062 euros, segons el nombre de membres de la unitat familiar) a les persones en greu risc d’exclusió social, perquè puguin sortir del pou on es troben. Part de la retribució està condicionada a la realització d’un pla d’inserció laboral o d’inclusió social, perquè no es desincentivi el perceptor en la recerca d’una feina o una formació. I els que ja perceben altres ajudes públiques només cobraran la quantitat que falti fins als 564 euros de la RGC. Són dos aspectes que és necessari subratllar per rebatre les crítiques que puguin sorgir de sectors amb nul·la empatia envers els més desafavorits. Un altre aspecte destacat de la prestació és que passaran a percebre-la automàticament, sense necessitat de més paperassa, les 28.000 persones que ara ja cobraven la renda mínima d’inserció. La pobresa severa ronda a Catalunya el 10% de la població. D’aquesta manera la RGC s’erigeix en un instrument capital per pal·liar una bretxa social que la crisi ha augmentat greument i que no porta camí de disminuir malgrat la millora de la macroeconomia. Enmig de la crispació que envaeix la política catalana, la implantació de la RGC és una bona notícia compartible per tothom.