L''alt-right' i el supremacisme

La concentració supremacista de Charlottesville concentració supremacista de Charlottesville(Virgínia, Estats Units) del 19 d'agost i les seves seqüeles han tingut fondes repercussions. Hi va morir una contramanifestant antifeixista envestida per l'automòbil d'un jove neonazi i Donald Trump va evitar condemnar els racistes Donald Trump per aquest acte i el va imputar igual als extremistes i als seus oponents. Un sondeig va indicar que un 64% dels seus votants compartiria aquesta actitud, cosa que planteja un tema important: ¿s'expandeix el supremacisme als EUA? 

Al respondre la qüestió és necessari tenir en compte que el rètol supremacisme designa un mosaic polític que ha conegut canvis importants al llarg del temps. D’aquesta manera, als anys 20, el Ku Klux Klan (KKK) va créixer a les grans urbs, engrossint les seves files amb els blancs anglosaxons i protestants (els 'wasp'), inquiets per la competència laboral de la població negra i immigrant, i el 1925 va sumar cinc milions de membres. Però el 1965 el fundador del Partit Nazi Americà, George Lincoln Rockwell, va alterar aquest discurs. Davant l’èxit de la consigna «Black power» del nacionalisme negre, va optar per exaltar el «White power». 

Al fer-ho, va acabar amb el dogma nazi que la «raça» superior era la d’alemanys, escandinaus i anglosaxons, ja que ara llatinoamericans, mediterranis i europeus de l’Est també hi pertanyien en peu d’igualtat. Segons l’historiador Frederick J. Simonelli, Rockwell va atraure així «aquells als quals Hitler hauria rebutjat» i «va canviar la fesomia del racisme a Amèrica».

A la vegada, el supremacisme ha sigut inseparable d’una legitimació teològica que li aporta Identitat Cristiana. Aquesta conforma un moviment heterogeni que aglutina grups, organitzacions i esglésies. Els seus orígens remeten a l’Israelisme Britànic, que es va originar al segle XVII i es va expandir al XIX. Sostenia que els anglesos eren el poble escollit de Déu i que, per tant, els seus integrants eren els verdaders israelites. Aquestes idees es van popularitzar als Estats Units des dels anys 20, exaltant allà els blancs anglosaxons i protestants com a poble elegit. Aquest messianisme es vincula a tesis que denuncien un complot antinacional. Als seus ulls, regiria l’Estat un Executiu ocult, un pretès Govern d’Ocupació Sionista (designat com a ZOG, el seu acrònim en anglès). És per això que, de forma erràtica, hagin actuat grups terroristes contra aquest poder considerat il·legítim, com L’Orde o la Germandat Silenciosa als anys 80.

    

En aquest panorama, l’Alternative Right o 'alt-right' (dreta alternativa) ha comportat una altra redefinició del supremacisme. Els seus seguidors van recolzar Trump a les urnes, galvanitzats per Steve Bannon, assessor àulic del magnat durant la campanya electoral i després efímer estrateg en cap de la Casa Blanca. L’'alt-rigth' (terme que va encunyar l’acadèmic dretà Paul Gottfried el 2008) té els seus orígens en els anys 60 i ha emergit en un context marcat pel final de la guerra freda i la globalització.

Les anàlisis de tres experts recollides pel magazín polític www.salon.com el mes de juny passat destaquen tres trets de l’'alt-right'. Un és la importància dels seus vincles i intercanvis ideològics amb la ultradreta europea, ja que l’'alt-right' combina mites racials autòctons i temors estesos a diversos països de la Unió Europea davant la immigració o l’islam. Un altre és l’aparició de nous lideratges en l’escena extremista –com el jove Matthew Heimbach (un promotor de la concentració de Charlottesville)– després de morir els seus dirigents històrics. El tercer és la seva rellevància. Segons el politòleg Michael Barkun, amb l’'alt-right' les idees del nacionalisme blanc haurien superat la marginalitat i haurien guanyat una important audiència, fins al punt de no descartar una possibilitat fins fa poc temps inconcebible: «La potencial reaparició pública d’una organització supremacista blanca», una cosa no vista des del KKK dels anys 20.

Notícies relacionades

La violència racista esclata a Charlottesville (Virgínia), en imatges

Els grups racistes dels EUA es treuen la caputxa en l'era Trump

Els incidents de Charlottesville, en definitiva, poden ser una anècdota, però també un inquietant avís sobre el potencial auge d’un supremacisme renovat i desacomplexat en l’era de Trump.