Que se sàpiga tot

Malgrat les manifestacions i consignes, tenim por. Sempre n'hem tingut: a la fatalitat, a perdre els nostres éssers estimats, a interrompre aquest breu espai de temps que ens ha tocat viure. Coneixíem el risc, intuíem que ningú estava fora de l'amenaça gihadista. Però una cosa és pressentir la desgràcia i una altra patir-la, com a societat, a les nostres pròpies carns. I la vida ens va canviar per sempre el 17 d'agost, fa un mes, quan una furgoneta va sembrar la Rambla de mort i destrucció. 

Els atacs de Barcelona i Cambrils, el pitjor atemptat terrorista comès a Catalunya des d'Hipercor, va causar la mort de 16 innocents i va deixar desenes de ferits. Però la matança que els seus autors planejaven a Barcelona era de proporcions encara més grans, si s'ha de jutjar per la gran quantitat del mortífer explosiu TATP que havien fabricat. Ho van evitar la imperícia dels terroristes, detonant de la primera explosió al taller d'Alcanar, i després de l'atac de la Rambla la diligent reacció dels Mossos d'Esquadra, que entre Cambrils i Subirats van abatre sis gihadistes.

Un mes més tard, poc, a penes res sabem sobre qui va triar el moment d'atemptar a Barcelona, com es va gestar la cèl·lula gihadista de Ripoll i per què ni la radicalització dels seus membres ni els preparatius de l'atemptat van disparar les alarmes dels serveis antiterroristes. En aquests i molts altres interrogants se centren les diligències del jutge Fernando Andreu, sota secret sumarial. Però ni els partits ni el gruix dels mitjans de comunicació es formulen ja aquestes preguntes. Superat el dol oficial, tota l'atenció es focalitza en l'omnipresent 1-O.

EL DEURE DEL PODER LEGISLATIU

Notícies relacionades

Els terroristes van viatjar dues vegades a França en la fase final de preparació dels atemptats

Els terroristes de Ripoll tenien 100 quilos d'explosiu TATP preparats per atemptar a Barcelona

Davant de l'apagada informativa, antònim per definició de la democràcia, els periodistes Antonio Baquero i Guillem Sànchez segueixen interessats a fer llum. Les seves investigacions parteixen de la premissa que l'atemptat només té uns culpables: els terroristes. Però obeeixen sobretot a la missió impresa a l'ADN del periodisme: fiscalitzar l'actuació dels poders i serveis públics per detectar, i així corregir, errors i disfuncions. Obligació, per cert, que també afecta el poder legislatiu, i per això resulta xocant que encara no s'hagi creat una comissió parlamentària d'investigació sobre els atemptats del 17-A, com va passar als EUA després de l'11-S i a Espanya mateix després de l'11-M.

Un avançament: Sànchez i Baquero revelen ara que la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos tenien per separat prou informació sobre Abdelbaki Es Satty, imam de Ripoll i líder de la cèl·lula gihadista, per haver-lo sotmès a una estreta vigilància que potser, només potser, hauria avortat els seus plans. Al marge de les alertes rebutjades, aquesta dada seria suficient per si sola per exigir al Congrés que investigui el 17-A, identifiqui els errors de coordinació i reformuli l'estratègia antiterrorista per evitar que els recels entre policies o les tensions polítiques distreguin els servidors públics, a tots, de la seva funció primordial: protegir els ciutadans.