Andy Warhol i Charo

CaixaForum inaugura la temporada amb Andy Warhol, un artista de qui els quadros no importa si es miren al natural o impresos. De fet, com es va poder comprovar fa anys, quan vaig veure de prop algunes de les seves llaunes de sopa Campbell’s, la reproducció millorava l’original, perquè s’hi eliminaven arrugues, taquetes i rebaves. Altres autors contemporanis –penso concretament en Francis Bacon i Lucian Freud– tenen tanta força al natural que no hi ha reproducció que els faci justícia. De totes maneres, tenint en compte que a Warhol el concepte d’original no és que li importés, sinó que li feia fàstic, crec que també preferia veure les seves obres reproduïdes. La veritat és que no perden gens de brillantor i enginy, i així qualsevol pot disfrutar-ne: no oblidem que pop art vol dir art popular. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fa temps que no sé si m’interessa o no l’obra de Warhol. Potser, com en el cas de Dalí –a qui Warhol admirava i buscava la seva companyia, fent-lo seure al seu costat en els sopars perquè, segons va confessar, no entenia res del que deia, però el fascinava la barreja impossible d’espanyol, francès i anglès amb accent català–, m’atreu més el personatge que la seva obra. El seu llibre 'From A to B and back again' és un impressionant compendi d’observacions d’un friqui, i algunes resulten entendridores. Potser, des del punt de vista musical, tots recordem Warhol com el padrí de The Velvet Underground, però qui el fascinava era Charo Baeza, aquella murciana baixeta que va estar amb Xavier Cugat, va triomfar a Las Vegas i tenia el crit de guerra «'¡Cuchi, cuchi!'». Durant molts diumenges, Warhol, després d’anar a missa amb la mare i dinar amb ella, s’enganxava a la tele per veure la sèrie que els encantava, tant a la senyora Warhol com a ell, 'Vacaciones en el mar'. Per fer feliç la mare, l’artista no va parar fins a aconseguir que el convidessin a participar en un episodi, insistint a més que volia que també hi sortís Charo. Ho va aconseguir.

Per a un home obsessionat a convertir el que era vulgar en art, Charo era un somni fet realitat, com sabran els que hagin vist els seus vídeos a Youtube. El fet que Warhol promocionés Lou Reed però preferís compartir pla amb Charo em sembla que explica molt bé tota la seva obra.