Els jueus que no va voler ningú

La història del creuer 'Saint Louis' es remunta a l’Europa de 1939. D’Alemanya salpava amb destí a Cuba i als Estats Units un vaixell de passatgers, 937, la majoria jueus que buscaven refugi. Després de 14 dies de navegació cap d’ells va poder abandonar el vaixell a Cuba, com a estadi previ a la seva admissió als EUA. Sense visats nord-americans, les autoritats cubanes en van negar l’acollida. Després de diversos dies de negociacions infructuoses, el 'Saint Louis' va salpar novament, aquesta vegada amb destí a Florida, on les autoritats els van informar sobre la política de quotes que practicava el Govern nord-americà des de 1924. Les quotes d’aquell any per als refugiats d’origen alemany i austríac s’havien esgotat. La llista d’espera era llarga. Així, gairebé un mes després de la seva sortida d’Hamburg el 13 de maig i sense que els seus passatgers haguessin pogut posar els peus a terra, el Saint Louis va emprendre el seu viatge de tornada a Europa. 288 van ser acollits per Anglaterra i van sobreviure, així com 87 que van aconseguir emigrar. Dels 532 que van tornar al continent, 254 van morir en una Europa envaïda per l’Alemanya nazi, l’altra meitat va sobreviure a l’horror de l’Holocaust. La història completa es pot llegir a la web del United States Holocaust Memorial Museum. Dona compte de la baixesa i desídia que va envoltar aquella tragèdia en un món assolat per la crisi i l’antisemitisme. 

Després de la segona guerra mundial i les seves monstruositats, la comunitat internacional va actualitzar el Dret Internacional Humanitari i es va dotar d’instruments per, concretament, protegir els refugiats. D’aquell impuls sorgeix la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats (1951) i la creació d’ACNUR (1950). Més de 50 anys més tard i com a conseqüència dels conflictes que assolen el Pròxim Orient i gran part de l’Àfrica, la comunitat internacional es veu qüestionada per la greu situació que es viu al Mediterrani, amb Europa, novament, a l’epicentre. Tancat el pacte amb Turquia –que per a certs observadors contenia insuficients garanties–, els dubtes creixen encara més respecte a la possibilitat de cooperació entre la Unió Europea i Líbia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els informes i testimonis presentats per organitzacions com Refugees International, Human Rights Watch, Amnistia Internacional i fins i tot ACNUR revelen condicions de tracte esfereïdores, un «infern a la terra». El 12 de setembre, Óscar Camps, fundador de l’oenagé Proactiva Open Arms, que treballa al Mediterrani rescatant refugiats i migrants, va anar al Parlament europeu per donar el seu testimoni, de primera mà, sobre el que està passant. 

D’aquí 50 anys no es podrà dir que no es tenien els instruments jurídics, que no es tenia coneixement sobre el que passava o que no es va poder evitar. Que aquestes persones no es converteixin en els musulmans, en els cristians, en els ateus, en els africans, en els àrabs que no va voler ningú.