Que difícil que és ser Messi
La pregunta va ser veloç: ¿I tu, David, què faries si Alves et pispa la pilota, se l’amaga a l’esquena i l’entrega dissimuladament al seu amiguet Neymar perquè llanci el penal? «Jo faria dues coses: a l’acabar el partit parlaria amb l’entrenador i li diria que ho ha d’arreglar i/o em buscaria un parell de companys més grans, alts i forts que ells i els plantaria cara». ¿I, Pepe, tu què faries? «Jo deixaria que fes aquesta gràcia al camp, perquè no soc partidari de muntar un xou en públic, però, així que entréssim al vestidor, li arrencaria el cap».
El valencianista David Albelda i el sevillista Pepe Prieto, poca broma quan saltaven al camp, poques rialles, enorme disciplina i professionalitat, no van gastar contemplacions al comentar, a la COPE, la mamarratxada que els dos graciosos brasilers del PSG, Alves i Neymar, li van fer a l’uruguaià Cavani, mal enemic per descomptat. És possible, potser, vés a saber, que el general Emery hagi intervingut en l’assumpte. Tots ho dubtem, ¿oi? Emery no es ficarà en aquest embolic quan el nen bonic de França, París, PSG i la Lliga francesa, el traïdor dels 222 milions d’euros, és el rei de la nit parisenca… i londinenca, perquè l’endemà se’n va anar de festa a Londres amb Lewis Hamilton, «el meu germà d’una altra mare», Winnie Harlow, Sara Sampaio, Daniela López Osorio i Barbara Palvin, models de Victoria’s Secret.
És possible que Cavani, que va ser atrevit i ho va intentar, que va ser uruguaià, 'pelotero' i valent a la vegada, hagi passat a liderar la llista negra del clan brasiler: Neymar, Alves, Marquinhos, Thiago Silva i Moura.
Tenir poder és una altra cosa
El 9, això sí, ha rebut l’admiració de molts seguidors crítics amb els macarres del vestidor i ha conegut, de sobte, els motius pels quals Ney va abandonar el Barça: pretén ser Leo Messi. Però en pla 'hortera'. És a dir, marcant el terreny a l’estil caní, proclamant que l’àrea és seva. Messi no necessita cap numeret, la seva autoritat i el seu poder emanen del seu futbol, dels seus gols, de la seva total incidència en el joc.
Quan algú ha de demostrar amb gestos i la complicitat dels seus amiguets que té poder, és que no en té
Quan algú ha de demostrar amb gestos i amb la complicitat dels seus amiguets que té poder, és que no en té, ni sap guanyar-se’l, és que no és ningú, és que s’ha de comportar així de xulo perquè els altres sàpiguen que és el que més milions ha costat, el que més guanya i el nou 'mascle alfa' de la manada.
Quan, curiosament, tot i que Neymar no és Messi (ni ho serà), el seu futbol, la seva projecció, la seva vistositat, les seves filigranes, els seus gols, les seves assistències, la seva determinació i influència en el joc del PSG són prou importants per oblidar-se d’aquestes criaturades i convertir-se en un líder net, honest, global, còmplice i aglutinador d’aquesta grandesa que s’intueix a l’equip d’Unai Emery, perdó del xeic Nasser Ghanim Al-Khelaifi.
