L'infern judicial dels abusos a menors

Un estudi de l’oenagé Save the Children sobre abusos sexuals a menors a Espanya mostra uns resultats preocupants sobre el calvari judicial que suporten les víctimes que s’han atrevit a denunciar l’agressió soferta. Després d’analitzar més de 200 sentències d’aquesta mena, l’oenagé conclou en el seu informe –significativament titulat ¿Què ha fallat?–que el 72% dels processos oberts per abús a un menor (prop del 74% a Catalunya) s’acaben arxivant per falta de proves. Per la seva contundència, aquests percentatges conviden a revisar uns protocols judicials que, al tractar amb persones molt vulnerables, haurien d’extremar la seva naturalesa garantista amb elles. No pot ser, per exemple, que el menor hagi de repetir la seva declaració fins a quatre vegades en diferents instàncies i, en molts casos, en judicis a porta oberta. A més, sobre els seus temorosos testimonis hi solen planar dubtes que no arriben a l’adult acusat. Com que normalment no hi ha hagut testimonis dels actes jutjats, la credibilitat de la víctima infantil (edat mitjana d’11 anys en els nens i de 7 en les nenes) és posada en qüestió amb facilitat. Catalunya és una de les poques comunitats que compten amb un protocol antiabusos a menors, actualitzat arran dels casos de pederàstia als col·legis dels Maristes de Barcelona. S’ha activat en 14 ocasions en un any. Ara només fa falta que el recorregut judicial de les denúncies deixi de ser un infern per als menors i les seves famílies.