¿Per què fer empresa de forma diferent?

Aquesta és la pregunta que ens fèiem després d’estar aprenent i acompanyant més de 50 empreses socials en aquests últims anys. Ens interpel·lava la idea de per què existien persones que creaven empreses no solament per guanyar diners al final de cada exercici, sinó perquè tenien altres motivacions per emprendre en aquest mercat tan competitiu i exigent. Ens semblava que les experiències d’aquests emprenedors d’empreses socials eren importants per posar al seu lloc el mercat, l’empresa i alguns empresaris. Aquestes respostes, molt variades, les hem agrupat en quatre raons fonamentals que moltes vegades es barregen.

En primer lloc, un primer grup d’emprenedors ens van explicar que van llançar les seves empreses socials perquè tenien «ganes de muntar alguna cosa». La majoria de vegades són persones joves que volien crear la seva pròpia empresa. Per exemple, un dels emprenedors socials ens explicava: «Jo vaig muntar la meva primera empresa als 23 anys, així que vaig acabar la carrera, i sabia el que no em motivava. Jo no volia ser funcionari com tots els meus companys; volia ser propietari del meu temps i de la meva feina».

En un segon grup d’emprenedors hem trobat una motivació principal una mica diferent de l’anterior, malgrat que a vegades totes dues conviuen. Són emprenedors que expressen les seves ganes de muntar una empresa a partir de la seva experiència professional. Són persones que coneixen molt bé la seva professió, i s’adonen que si creen una empresa podran desenvolupar més la seva passió professional, accentuant segurament la part «més social» de la professió.

"Aportar alguna cosa a la societat"

En un tercer grup hem reunit les respostes dels emprenedors que expressaven que la seva motivació principal era «aportar alguna cosa a la societat». Aquesta aportació a la societat es concretava de diferents maneres: canviar la manera de gestionar les empreses, canviar les ciutats, canviar el model educatiu, canviar el model de vivenda, etcètera.

Es tracta de persones que estaven treballant en diferents empreses i que van decidir deixar el que feien i emprendre perquè no estaven satisfetes amb el que feien i el que veien al seu voltant. Per exemple, un emprenedor andalús ens va explicar que treballava en una multinacional de telefonia i un dia li va dir al seu cap que marxava a muntar un centre especial d’ocupació de telemàrqueting amb persones en atur de llarga durada.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’últim grup d’emprenedors socials segurament és el més nombrós, i es caracteritza per persones que han fundat empreses per «crear ocupació amb impacte social». El model d’«empresa ocupadora amb impacte social» és el més comú entre les empreses socials, que tenen l’objectiu d’oferir llocs de treball a persones de col·lectius vulnerables.

Com explicàvem, han sigut més de cinquanta les empreses socials amb les quals hem treballat en els últims anys, i de totes n’hem après molt. Esperem que conèixer les motivacions per emprendre socialment animi moltes persones que vulguin començar la seva emprenedoria social.