Guionistes de moda
El teatre i la crònica política
Els autors de sèries televisives d'èxit són ara els més sol·licitats pel sector teatral
original
S'ha escrit fins a l’esgotament que si Shakespeare hagués viscut en aquest temps s’hauria convertit en un guionista de televisió. Es deia això en un moment que aquest ofici sobrevivia en precari i escriure per a aquell mitjà no estava gaire ben considerat. Després va arribar l’èxit massiu de les sèries, i alguns guionistes, convertits al seu torn en productors, alma mater i responsables últims del producte final (showrunner és, en argot, la sola paraula que ho engloba tot) ja no van necessitar coartada cultural per justificar-se.
Se’ls va omplir d’honors en forma d’unes audiències milionàries, i avui dia són les autèntiques estrelles de la televisió. Aquest és el cas de David Chase (The Sopranos), Aaron Sorkin (The West Wing), David Simon (The Wire), Alan Ball (Six Feet Under), Matt Weiner (Mad Men) i Vince Guilligan (Breaking Bad), per citar-ne només uns quants.
Ara s’està frent, precisament, el viatge al contrari. Ara són aquests guionistes els més sol·licitats per prestigiar el teatre o, almenys, per omplir-lo d’espectadors. És el cas de Beau Willimon, creador de House of Cards, que d’aquí uns dies estrenarà a Broadway la seva obra The Parisian Woman amb ni més ni menys que Uma Thurman de protagonista. Per a tots dos serà el seu debut a Broadway, encara que no el seu debut en el teatre, perquè tots dos van tenir fugaces experiències anteriors a off-Broadway: l’actriu interpretant el paper de Célimène a El Misantrop, de Molière, i l’autor amb la seva obra Farraguth North que va ser portada més tard al cine, de la mà de George Clooney, amb el títol d’Els idus de març.
Notícies relacionadesL’expectació generada davant els dos debuts és extraordinària. Sobretot perquè l’acció de The Parisian Woman transcorre en els cercles polítics de Washington i l’autor ha anunciat que reescriurà la seva obra, nit a nit, funció a funció, per recollir l’actualitat diària de la política del seu país.
Encomiable (i farragós) propòsit. No vull ni pensar les hores que hi hauria de posar si l’estrena es produís aquí i ara en algun dels nostres teatres.
