¿El 15-M i l'independentisme poden confluir?

Tornen a ocupar-se universitats, la gent surt al carrer i retrunyen les cassoles. Fa olor d’indignació, i tornen a la memòria els ressons del 15-M. No són els mateixos, però tant els indignats llavors com el moviment independentista català ara han sigut els únics capaços de sacsejar l’anquilosat sistema polític sorgit de la Transició. Quan el moviment del 15-M va ocupar les places, el 2011, al crit de «democràcia real ja», molts dels partidaris de la independència, encara que no tots, van titllar els qui omplien les places d’«espanyolistes». Des de les files indignades tampoc es va entendre bé això del dret a l’autodeterminació. Encara que, per ser justos, cal recordar que el 15-M a la plaça Catalunya va donar finalment suport al dret a decidir.

Hi ha grans diferències entre els dos espais i les seves bases socials. El 15-M va significar la impugnació democràtica a l’elit financera i al poder polític, qüestionant des de baix les mesures d’austeritat. L’independentisme abraça des de sectors anticapitalistes fins a partidaris del corró neoliberal, units per l’anhel d’un Estat propi al qual ho fien pràcticament tot. Hem vist episodis d’animadversió mútua, però tant el 15-M, i el seu llegat posterior, com el moviment independentista, malgrat les seves diferències, comparteixen alguna cosa entre ells: una aspiració democràtica que xoca amb el mateix enemic, el règim del 78. 

A Catalunya, una de les grans debilitats del cicle polític actual resideix en les dificultats d’entesa entre aquests mons. Aquells que aspiren a polítiques econòmiques i socials més justes no poden donar l’esquena al dret a decidir. Avui, voler votar l’1 d’octubre és una demanda democràtica bàsica. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els qui anhelen una república catalana no haurien d’oblidar que el repte val la pena sempre que es trenqui amb les inèrcies polítiques i la subordinació de la democràcia a les finances, que tan bé va denunciar el 15-M.

Aconseguir un punt de trobada entre els dos horitzons és el gran desafiament per als qui aspiren a un canvi real.