Sis victòries i el do de la tranquil·litat

Per ser una jornada històrica, va resultar una mica deslluïda. No va ser un partit gaire entretingut, més enllà d’un ambient amigable i festiu a la grada, marcat per molts cors partits a les grades. I dos gols lletjots en pròpia porta tampoc ajuden precisament a pintar un quadro brillant. Va quedar el benefici comptable del Barça (sis victòries, com un coet) i el commovedor esforç del Girona, negant-se a doblegar el genoll fins i tot en els últims minuts i perdent per 0-3. Machín va acumular raons per sentir-se orgullós dels seus peons. Un d’ells, Aday, va tenir la desgràcia de marcar el 0-1 a la porteria equivocada al desviar un mal xut de Jordi Alba que se n’anava a la banya. Aday és un dels jugadors que posen cara a l’odissea del Girona; la frustració primer i l’ascens per fi, i després de molt trotar té els camps de Primera Divisió sota les botes, mentalment llunyans ja els dies en què jugava a l’Hos-pitalet i havia de compaginar el futbol amb la seva feina com a perruquer.

Enmig de l’avorrit vaivé del joc, sobretot a la primera part, hi va haver un aspecte que va cridar l’atenció, no necessàriament per bé. Pablo Maffeo és un jove i prometedor carriler, de nen va començar a jugar com a davanter, marcava gols, però ahir l’entrenador li va encarregar la feina bruta. Com si retrocedíssim en el temps fins al Mundial-82 i Montilivi fos Sarrià, Maffeo es va posar la disfressa de Gentile i, igual que aquest va fer llavors amb Maradona, es va enganxar com una paparra a Messi a la recerca de la seva anul·lació. Amarga i tirànica feina. Maffeo va complir i Messi va veure limitada la seva capacitat de fer exquisideses fins als últims minuts, quan la seva jove ombra va ser substituïda. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Maffeo és un d’aquells futbolistes que, com diu Machín, tenen ganes de reivindicar-se, de demostrar coses i satisfer velles ambicions. Amb l’excepció d’aquell intent de deixar el partit en un deu contra deu, el Girona va ser un equip valent. Però els petits no només han de ser agosarats i córrer més, sinó tenir una mica de sort, i ahir no era el dia. El Barça, massís i amb un porter en estat de gràcia, va marxar a més amb un cert alleujament per a un assumpte que podria semblar un problema incipient. Luis Suárez ensumava preocupació. Només havia fet un gol a la Lliga –el que li va marcar a l’Espanyol, el ja irrellevant 5-0– i amb el 0-3 es va treure l’espina d’una nit en què va caure infinitat de vegades en fora de joc i se’l va veure un punt passat de crispació.

Fa un mes s’intuïa una hecatombe al Barça, avui tot va bé. Valverde, quina tranquil·litat.