El Govern davant el referèndum

El Govern ha de defensar l’ordenament constitucional; aquesta és la seva funció. Però qui es pensi que la Constitució es defensa al marge de si mateixa incorre en un greu error polític, ja que la deslegitima, contribueix a l’acció i suport de les posicions que l’ataquen i significa una amenaça finalment tan greu com aquests atacs. En qualsevol cas, la seva actuació és il·legal i s’ha de corregir i sancionar exactament per les mateixes raons aplicables a l’organització del referèndum.La decisió del Govern d’ordenar la no disponibilitat de gran part dels pressupostos de la Generalitat i substituir els seus pagaments incorre en tots aquests vicis. És il·legal, ja que no respecta ni el procediment ni les raons previstes a la llei; és inadequada per evitar el referèndum; és matussera en la seva formulació, i, el que és més greu, pretén només incrementar la pressió sobre la Generalitat, valent-se dels ciutadans afectats. S’assembla doncs en gairebé tot a les actuacions que pretén reprimir. Confio que els tribunals la corregeixin o em treguin del meu error. Però no suspèn l’autonomia: només substitueix la Generalitat en els pagaments i n’endarrereix alguns. L’autonomia consisteix en molt més que gestionar pagaments i organitzar un referèndum.

El Govern tenia i té altres opcions: des d’assumir un 1-O en les condicions actuals, que impossibiliten qualsevol consideració seriosa i democràtica del seu resultat, fins a adoptar noves decisions per garantir el respecte a la prohibició del TC. Entre aquestes, la més rellevant és el recurs a l’article 155 de la Constitució, que permetria la substitució del Govern de la Generalitat en qualsevol de les seves facultats, des de la direcció de la seguretat pública fins al desenvolupament i organització de processos electorals; a parer meu els seus únics límits són l’afectació estricta als poders del Govern de la Generalitat (per tant, no als del Parlament) i el seu caràcter temporal. Però sempre després d’un previ debat polític al Senat i la fixació de límits i condicions expresses que els tribunals controlarien.

Notícies relacionades

Nosaltres i els carrers

Twitter era una cerveseria de Múnic

Perquè el Govern actua sempre sota control judicial. També sota el 155 CE i, per descomptat, en les seves actuacions per aplicar sentències prèvies  i evitar la comissió de delictes: s’ha de recordar que tot escorcoll, detenció o incautació estan sotmesos a control judicial. Els que són detinguts saben que en un màxim de 72 hores la seva situació serà revisada per un jutge, amb totes les garanties de l’Estat de dret, i quedarà oberta la via d’exigir responsabilitats a qui les hagi portat a terme il·legalment.

Qüestió d’oportunitat

Però el Govern i l’Administració en aquestes actuacions han de valorar la seva oportunitat, i haurien d’extremar la cobertura judicial prèvia quan aquesta és possible i les actuacions es vinculen amb una situació política extremadament conflictiva. No fer-ho no converteix aquestes actuacions en il·legals ni redueix les garanties dels afectats, però resulta políticament contraproduent per a la defensa del mateix Estat de dret. Igual que les irresponsables declaracions dels que pretenen ignorar l’efectiva existència d’aquelles  garanties i confondre sobre la raó de les actuacions policials.