Naufragi Puigdemont

No havia vist mai un naufragi polític com el del president Puigdemont davant d'un periodista president Puigdemont. Va arribar al Palau de rebot, però els independentistes deuen haver trobat a faltar Junqueras, que almenys té la calma de no contestar, inventar o negar quan convé. 

Puigdemont va reconèixer obertament que el referèndum referèndumque ha convocat és il·legal d'acord amb el mateix Estatut de Catalunya, que exigeix una majoria qualificada de 90 vots per reformar la llei electoral. A l'assenyalar-li l'entrevistador que era així fins i tot per elegir els directius de TV3, i que els disposava a declarar la independència amb una exigua majoria simple de 72, la seva innocent resposta va ser, que si no ho feia així no ho podria fer. Increïble. "És que és l'únic camí que hem trobat". 

Cinisme o ingenuïtat

¿Cinisme al cub o supina ingenuïtat? Però, ¿qui l'ha eximit d'aconseguir dels catalans els vots necessaris per fer-ho? ¿I aquest és el que diu defensar els drets i les llibertats i denuncia un "Estat d'excepció" implantat per l'Estat contra Catalunya? Segur que no coneix les paraules de J. F. Kennedy: "Quan governen les lleis i no els homes, ningú, per poderós que sigui, ni cap multitud per turbulenta que sigui, té dret a incomplir la llei o a desafiar un tribunal de justícia… perquè, … els ciutadans no es podrien sentir lliures de l'arbitrarietat del poder ni protegits dels seus veïns".

Puigdemont ha donat la raó als que defensen que no s'ha de participar en un referèndum il·legal, que no reuneix cap garantia democràtica. Els 'no' a la independència seran usats per legitimar la participació en el que alguns presenten com un innocent exercici de "mobilització ciutadana", quan del que es tracta és de fer un salt al buit de gravíssimes conseqüències.  

No va desautoritzar Forcadell quan va dir que el PP i Ciutadans no són catalans. Va justificar les paraules de Junqueras reconeixent que "només amb la foto de la policia impedint una votació ja hem guanyat", cosa que revela els seus verdaders objectius. No va reconèixer que Junts pel Sí va plantejar les eleccions del 27-S com un referèndum que posava al mateix sac els vots al PP i els comuns. I no va desautoritzar el seu portaveu, Jordi Turull, quan va negar la condició de ciutadans, titllant-nos de súbdits, aquells que decideixin no votar. Tota una catàstrofe dialèctica.

Va seguir dient que el dret internacional garanteix l'autodeterminació de Catalunya, quan el seu propi Consell Assessor per la Transició Nacional els ha explicat que no és així, perquè no es dona cap de les tres condicions requerides per a això: Catalunya  no és una colònia com Algèria de França, ni està ocupada militarment com Lituània per l'URSS, ni es violen permanentment els drets humans com a Kosovo. Ningú es creurà aquestes tesis ni reconeixerà la independència unilateral de Catalunya, ni aquesta seguirà automàticament a la UE. 

Contrari a la construcció europea

Al contrari, a Europa es considera que el desafiament a l'ordenament constitucional llançat per l'independentisme català pot posar en perill el projecte comunitari. El relat, en gran mesura falsificat en la seva dimensió històrica i econòmica, que els independentistes han venut amb una gran habilitat, és oposat a les bases de la construcció europea. Disfressen com a defensa contra un Estat opressor tots els clixés del nacionalisme més ranci, amb trets de supremacisme cultural i de classe. 

Sí, l'actitud del PP i el passotisme de Rajoy tenen molta responsabilitat. Però també en té, i s'oblida, el relat de mentides i exageracions de les quals Junqueras ha sigut el gran fabulador, basat en l'"Espanya ens roba" i "Espanya ens odia". 

Notícies relacionades

Puigdemont a 'Salvados': "Rajoy ja no és un interlocutor vàlid"

El Tribunal de Comptes imposa una fiança de 5,25 milions a Mas i tres exconsellers per la consulta del 9-N

El desenllaç d'aquesta crisi, a la qual ens han conduït irresponsables aspirants a un martirologi 'low cost', a costa de crear una greu divisió en la societat catalana, és una qüestió europea. Si es permet a un territori saltar-se l'Estat de Dret i exercir unilateralment la seva autodeterminació, s'haurà acabat amb "la intangibilitat de les fronteres l'actual definició de les quals tanta sang va costar".

Si  de nou triomfa el discurs d'un nacionalisme excloent que falseja la història i la realitat enderrocant l'ordre constitucional imposant la seva hegemonia, i si la ja intolerable violència verbal es converteix en violència física, el projecte europeu retrocedirà a la situació que havia aconseguit superar. És molt greu que un líder polític reconegui que viola la seva pròpia llei bàsica per aconseguir el que pretén. I que algú com Serrat sigui titllat de feixista i de traïdor mentre el sinistre Otegi sigui un heroi que encapçala les manifestacions.