Abraçada d'os

Podem i comuns estan fent equilibris sobre el tauler català. El record de la tempesta perfecta que va deixar tremolant el PSC (i el PSOE) és recurrent. A les seves files estan vivint l’eclosió (si no explosió) de veus divergents. Poca cosa té a veure la posició de Dante Fachin amb la de Coscubiela. Mentre el veterà sindicalista ha rebut insults i menyspreus de la bancada independentista, el dirigent de Podem ha sigut incorporat amb honors a l’star system del procés. Res que no passés en el desballestament socialista. Mai els que van decidir qüestionar el seu partit van tenir tant de predicament com llavors.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ada Colau va fer un triple salt mortal al considerar el referèndum com una mobilització i, així, facilitar la participació sense patir l’erosió de la protesta independentista. 

Mirar de superar el temporal agafant-se a tots els claus és comprensible, però hi ha el risc d’acabar en algun lloc que no és el propi. En les últimes eleccions generals, els comuns van créixer a Catalunya al mateix temps que ERC triplicava els seus resultats. Els votants d’esquerra que recolzaven el procés van saber a qui triar. És fàcil arribar a la conclusió que els comuns es van alimentar del vot jove, de desencantats socialistes i d’independentistes que no combregaven amb el conte processista i les seves ombres. L’abraçada d’os protegeix del vendaval, però no de la inconsistència. Que l’hi diguin a CiU.