David va guanyar, perquè Goliat era miop

En aquesta segona temporada d'Economia en colors (TV-3), el pintoresc Xavier Sala i Martín està demostrant una progressió fantàstica. Ara les seves vistoses americanes han guanyat en fosforescència i lluminositat. En cas d'avaria automobilística nocturna són ideals: surts del cotxe i no cal que et posis l'armilla reflectant. Els temes que desenvolupa també els està presentant amb un punch expositiu molt més impactant. La seva afició per ser original i impressionar el personal, avança. En la primera entrega va llançar la pregunta: ¿Leo Messi cobra massa? No va acabar de definir-se ni aclarir-ho, però va llançar una idea colossal: si 200 milions de persones al món veuen i disfruten de cada gol que Leo fa, haurien de pagar un euro cadascuna, el mateix que quan disfruten del plaer de prendre's una tasseta de cafè. O sigui, que Messi hauria d'ingressar, de mitjana, 200 milions d'euros a la setmana. ¡Ah! No sé si la idea prosperarà, però segur que a casa de Leo hi regna una alegria considerable. Aquesta setmana, aquest iridescent economista ens ha explicat la veritat del que va passar entre David i Goliat. Resulta que Goliat patia gegantisme. Era enorme, pesat, poc àgil i tenia acromegàlia, un tumor cerebral que li pressionava el nervi òptic. Era més miop que Mr. Magoo. Va creure que es batrien en una lluita cos a cos, però l'astut David va canviar les regles: en lloc de lluitar en pla infanteria, ho va fer com a artiller. A distància. I Goliat va rebre la pedrada pràcticament sense haver-se assabentat de qui tenia al davant. ¡Ah! És una teoria enginyosa. Sala i Martín va dir que l'havia après de Malcolm Gladwell. Conec els llibres d'aquest periodista, actualment a The New Yorker. Té un èxit bàrbar. La seva hipòtesi sobre David & Goliat, que ha sigut llibre supervendes, la va presentar, el 2013, al TEDxSalon de Nova York. La seva intervenció és a Youtube. Ha rebut quatre milions de visites. El més prodigiós és com Sala i Martín l'ha memoritzat. Ha mimetitzat fins i tot l'entonació i les pauses de Gladwell.

Aquesta astúcia de David, canviant les regles del combat i fent miques Goliat, Sala i Martín l'hi va explicar al seu fidel acompanyant Tian Riba als passadissos del Parlament de Catalunya. Interessant elecció de lloc. Qui sap, potser Sala i Martín és el dissenyador d'una estratègia que intenta transformar Puigdemont en David, i Rajoy, en Goliat.