'No woman, no drive'

El 2013 tots vam riure amb la paròdia del comediant saudita americà Hisham Fageeh, de la coneguda cançó de Bob Marley, No woman, no cry. La sàtira  ridiculitzava la prohibició del Govern de l’Aràbia Saudita que impedia que les dones poguessin conduir. A part de la tornada, Fageeh també va versionar una part de la lletra de la cançó, introduint-hi frases com «els teus ovaris estan protegits, perquè puguis tenir molts nadons», en referència al surrealista dictamen jurídic elaborat per clergues pertanyents als sectors més conservadors que consideraven que conduir podria afectar la capacitat reproductora de les dones.

El cert és que més enllà de paròdies ocurrents i gracioses, sentir que l’Aràbia Saudita permetrà que les dones puguin conduir sembla increïble, si no fos perquè és un indicatiu del lamentable estat dels drets humans en aquest país, llargament denunciat per organitzacions com Amnistia Internacional.

Aquest cas revela tres elements. En primer lloc, gràcies a aquesta notícia hem tingut coneixement de la llarga, penosa i silenciada lluita portada a terme per les activistes saudites en defensa dels seus drets civils i polítics. Amb això es trenca un doble miratge: el de la imatge de la submissió femenina en les societats musulmanes, i el de les dones saudites, que ens les imaginem ocioses i envoltades de luxe en una gàbia daurada sense portes ni finestres. Queda clar que això no és així, i que el moviment per la lluita de les dones no és un capritx de princeses que juguen a l’activisme, sinó de dones que volen defensar els àmbits de llibertat guanyats en una societat ultrapatriarcal i androcèntrica.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En segon lloc, i com a conseqüència de l’efecte d’aquestes reivindicacions, que no poden ser ni negades ni ocultades durant més temps, no el règim saudita no té  cap més remei que portar a terme aquest gest simbòlic, més forçat que assumit, per facilitar que les dones puguin conduir. El que passa és que la qüestió de la igualtat de les dones continua sent un tema summament delicat al regne saudita, que pot trencar el fràgil equilibri de poders que el sustenta. I més encara ara, en què el rei Salman ha imposat com a hereu el seu fill Mohammad, en perjudici del seu nebot, que fins al mes de juny passat ocupava el primer rang successori. Aquest missatge de ficció aperturista es llança en dues direccions: en l’àmbit internacional, per respondre de manera tímida a les reclamacions de més obertura del règim, i en l’àmbit intern, per aplacar la caverna teològica ultraconservadora, anunciant que aquesta reforma no s’aplicarà, com a mínim, fins al mes de juny del 2018.

I finalment, en últim lloc, és important comentar com interpretarà el  món de l’islam aquesta nova evidència de l’excentricitat del wahhabisme. Els musulmans fa temps que reconeixen que la versió ultramuntana de l’islam saudita deixaria de ser influent, si no es veiés acompanyat del poder i de la influència d’un règim polític, amb capacitat desequilibradora en la producció d’hidrocarburs.