Pares i fills
Vida política
No mantindrem els nens al marge de la vida política, perquè el seu futur depèn d'ella
Nens sota la bandera a la plaça d’Urquinaona, a la Diada del 2009. /
Acasa sempre hi ha hagut una nul·la vida política. Crec que només una vegada vaig acompanyar la meva àvia a votar. A casa no es parlava de partits ni de lleis, vaig trigar a entendre què significava ser d’esquerres o de dretes i no identificava les sigles dels partits amb la seva ideologia. Només recordo la cassolada i la manifestació a l’institut (tots agafats de la mà al voltant del centre) contra la guerra de l’Iraq. Per llavors, i ja parlo de l’adolescència, jo era una analfabeta política. Només em sabia dos noms: Aznar i Bush. Per això quan vaig tenir edat per votar no sabia a qui: com en molts altres aspectes de la meva vida, tenia clar què era el que no volia votar, però no em decidia per cap partit.
Aquests dies visc l’actualitat política d’una altra manera, i a més soc una de les adultes que pul·lulen al voltant d’una nena de 9 anys, amb les seves preguntes de nena de 9 anys, els seus dubtes i els seus atreviments. Al nostre voltant ja sembla impossible mantenir la política al marge de la vida familiar, i com me n’alegro. Des que vam tenir data per al referèndum, a casa es parla de tot el que passa. Per això m’estranya, m’alarma, que un dels conflictes recaigui sobre els nens i les manifestacions: que els pares, diuen, hauran de fer-se’n responsables.
Doncs És clar. ¿I qui se n’havia de fer càrrec, si no? ¿Qui si no decideix per ells què mengen, on dormen, quina classe d’educació reben, en quina llengua parlen, en què ocupen el temps lliure? ¿Qui si no? Els adults que pul·lulem al seu voltant, que els forgem una personalitat, un esperit crític, autonomia, precisament responent preguntes i suggerint algunes que a ells no se’ls han ocorregut. Professors i famílies en som responsables, i tant, què s’havien pensat: quan en uns anys puguin decidir a quina manifestació van i a quina no, nosaltres ja haurem acabat la nostra feina. Tindrem una nova societat, i no estarà basada en el silenci. No els mantindrem al marge de la vida política, perquè el seu futur depèn d’ella.
