Vull votar

Ara que veiem que es pot muntar un referèndum d’esquena a la legalitat, ara que les impressores són les noves armes de destrucció massiva, ara que veiem fiscals i forces de seguretat sobrepassades per gent del carrer, per gent normal, ara que tothom sap com va començar el que ja ningú sap com acabar. Només us faltava jo amb les meves exigències. Oi que sí. Només faltava això. Doncs aquí ho teniu.

Jo vull votar. Però no per la independència de Catalunya. Això és una menudesa al costat del que els proposo. Per què quedar-nos aquí. Ja que votem, votem coses grans. Ja que ens enfrontem entre nosaltres a cop d’urna, fer-ho bé i fins al final.

Vull votar, per començar, amnistia fiscal generalitzada fins que ens tornin el que ens deuen. Sí, que tots deixem de pagar impostos des d’ara mateix. Que ens els paguin els Bárcenas, ERO, Pujols i companyia amb tot el que ens han robat. A vostè i a mi. Des de fa massa temps ara mateix. En definitiva, vull fer fora els llestos. I la cara de gilipolles que ens queda cada dia quan els veiem marxar tan tranquils, també la vull fora. On es vota això. Posin una urna per a això que jo em voto a sobre. Ara.

Vull votar. Vull votar un sou vitalici per als que aconsegueixen cada dia que manades de somriures sobrevolin qualsevol hospital. Un altre per als dependents i els malalts. Per als febles. Per als necessitats. Per als que ho estiguin passant malament. I pau al món, deu pensar. Doncs sí, perquè també he pensat com es paga tot això. Que ho treguin del sou vitalici d’aquelles senyories que per no fer, quan s’ha de votar a l’hemicicle, ni tan sols hi van.

Vull votar. Vull votar una jornada laboral de 12 a 14 hores amb descansos cada 20 minuts, i res de pencar de dilluns a divendres, fem-ho de dimarts a dimecres, que els dilluns costa molt llevar-se i els dijous són els nous dissabtes. Penquem dos dies a mig gas de mitja jornada i la resta dels dies, a descansar. 

Vull votar també que deposin les seves cançons els cantants de reggaeton i que surtin amb els samplers ben amunt i les lletres entre les cames, d’on mai haurien d’haver sortit. Vull apostar a veure quantes de les seves obres mestres sobreviuran a la dècada, al lustre, a l’any i a la temporada. Ja que són els nous Mozart, a veure quants d’ells duraran.

Vull votar expulsió immediata i amb efectes retroactius de tots els que engoleixen crispetes al cine amb les dents cap enfora. Dels que fan soroll xarrupant qualsevol cosa. I dels que deixen anar el seu esfínter en un avió. Guerres químiques, auditives i psicològiques que patim en silenci els altres.

I parlant del tema. Vull votar que els donin de baixa la línia de telèfon als que parlen alt pel mòbil a l’AVE. M’he tornat expert en empreses que no conec. Arribo al destí sempre pendent que no s’oblidin dels encàrrecs. És un no parar. 

Vull votar a favor dels que saben canviar d’opinió. Dels que dubten. Dels indecisos sobre cada vegada més coses. Dels que encara creuen en el fet d’escoltar i dialogar, sobretot, dialogar. I dels que esfondren prejudicis un dia sí i l’altre també. Votaré en contra dels que sempre tenen una resposta. Dels que mai titubegen. Dels que estripen les cartes. Dels que es creuen en possessió de la veritat. Dels sords i cecs de cor. I de tots aquells que es pensen que ningú els ensenyarà res ja.

Negaré que ho he escrit, però la veritat és que no em preocupa gens no tenir quòrum. Tampoc que ningú hagi sortit al carrer fins ara reclamant aquests temes. Perquè sé que no ens farà ni falta. Quan se sàpiguen les meves intencions, sé que ja no estaré sol. A aquesta intenció soterrada i silenciosa li posaré la bandera japonesa sobre un cul i l’anomenaré mandat democràtic i popular. I a més a més podrem votar-la per majoria simple. Com es fan les coses importants en aquest país. Així que ho tinc tot guanyat. No hi haurà ningú més demòcrata que nosaltres. I a qui ens critiqui o ens ho prohibeixi, l’anomenarem feixista, antidemòcrata o nazi, que mola més.

Notícies relacionades

Referèndum a Catalunya: últimes notícies en directe

La jornada de l'1-O, en imatges

Així que ja ho sap. ¿Vostè vol votar tot això? Simplement imprimeixi’s aquest article a casa i entregui’l al veí del cinquè. Si no li fa cas, al del sisè. I així fins que algú li reconegui la legitimitat.

Res més. Estreni república via referèndum d’estar per casa, que és el que es porta ara. I oblidi’s de complir la llei i les normes, que això és tan de dretes que fins i tot fa esgarrifar, vostè segueixi els designis que li surtin de les gònades i ja veurà com tard o d’hora es planten a casa seva –com en un acudit sense gràcia– un mosso, un Piolín, un guàrdia civil, un jutge i al darrere, com sempre, un fiscal i el Partit Popular.