Res serà igual... a Espanya

La desproporcionada, extemporània i brutal resposta de l’Estat el dia d’ahir al conflicte plantejat pel sobiranisme català amb l’organització unilateral d’un referèndum d’autodeterminació ha sigut com una pedra tirada a l’estany. Ha tingut conseqüències immediates al centre del llac, Catalunya, on la indignació amb l’actuació de les forces de seguretat és absolutament unànime i on la simpatia per l’independentisme i, sobretot, pel dret a decidir acaba de pujar diversos esglaons de cop. Però l’onada amenaça de seguir el seu curs de manera inexorable i d’enverinar la política espanyola, primer, i les relacions internacionals d’Espanya amb els seus socis europeus, després.

A Espanya pot emportar-se el sistema polític nascut de la Constitució del 1978, moltes vegades glossat, amb tota la raó, com el període d’estabilitat democràtica més fecund de la història del país. De moment, el Govern del PP ha perdut el suport parlamentari del PNB –crossa necessària per aprovar els pressupostos– i té difícil trobar aliats, més enllà de la insuficient aportació quantitativa i qualitativa de Ciutadans, per abordar les profundes reformes que requereix un problema d’una magnitud tan enorme com és el d’evitar que la fractura catalana es faci del tot irreversible. 

La Restauració

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant l’actual impossibilitat d’una reforma raonable, precisament pel segons sembla inabordable assumpte de millorar la posició de Catalunya, la Constitució del 1978 no trigarà a convertir-se en un artefacte inútil per a l’ordenament polític del país i de la seva complexa estructura territorial. Al sistema democràtic nascut després del franquisme pot passar-li com a la Constitució del 1876 (règim de la Restauració), grapejada per governs miops fins al seu esgotament i defunció el 1923, enterrada per un cop militar.

El tercer cercle concèntric de la gran onada desencadenada ahir s’ha de buscar més amunt dels Pirineus. Les opinions públiques de moltes democràcies amigues difícilment entendran la profusió de cops de porra, empentes i puntades de peu a la culta, moderna, exitosa i molt visitada Barcelona.