Cinc claus que definiran l'evolució de Catalunya

Lamentablement, la jornada de l'1-O quedarà marcada per les imatges de violència les imatges de violènciaen els intents de la policia per aturar la celebració de la consulta organitzada per la Generalitat fora del marc constitucional. El dia va començar amb un anunci, per part del Govern català, del canvi de regles en el funcionament de la votació, cosa que implícitament rebaixava l'acte a un nou 9-N com el de 2014. D'aquesta manera, la falta de garanties es feia més evident. Els resultats finals, anunciats per la Generalitat a última hora del dia, suggereixen que el poder de convocatòria d'aquesta consulta, en absència de l'actuació policial d'aquestes últimes dues setmanes, hauria sigut no gaire diferent del que es va donar el 2014.

Malgrat que l'absència de garanties d'aquesta consulta la invalidava com a font de legitimitat, els seus resultats seguiran emetent efectes importants sobre el futur immediat. Això dependrà de cinc variables clau.

PRIMERA: ¿Fins a quin punt la massiva participació d'aquest 1-O, sumada al descontentament provocat per l'actuació policial, haurà alterat els equilibris de poder dins de la coalició sobiranista que lidera aquest procés? Des de les eleccions autonòmiques del 2015, el ritme de la política catalana ha estat fortament condicionat per la CUP. En els últims mesos això ha arribat al punt que la mateixa CUP ha obligat els líders del PDECat a rectificar contínuament els seus posicionaments, com va passar amb l'aprovació de la llei de transicióaprovació de la llei de transició o la probabilitat de declarar unilateralment la independència els dies posteriors a la consulta.

En la mesura que la jornada de l'1-O pugui haver significat un reforçament de la legitimitat del president Puigdemont, aquest podria reclamar ara més autonomia respecte a la CUP.

SEGONA: ¿Hi haurà declaració unilateral d'independència (DUI)? La llei de referèndum, suspesa pel Tribunal Constitucional, estableix que transcorregudes 48 hores del referèndum, amb majoria de vots del 'sí', el Parlament procedirà a proclamar una DUI. Puigdemont va semblar suggerir-ho en la seva intervenció a l'acabar aquesta jornada. No obstant, la decisió no està exempta de problemes. ¿Estaran d'acord a recolzar la DUI els 72 membres de la majoria secessionista? ¿Quin grau de descrèdit podria generar-se si en les hores o dies següents la comunitat internacional no la reconegués i ni tan sols les administracions públiques catalanes l'obeïssin? ¿I quins costos podria acabar comportant per a l'autogovern a Catalunya?

Recordem que una DUI forçaria irremissiblement el Govern central a posar en marxa els tràmits d'ús de l'art. 155 de la Constitució. Aquesta intervenció podria acabar significant, entre altres, el cessament de tots els alts càrrecs de la Generalitat i la redefinició d'algunes polítiques pròpies de la Generalitat.

Aquests riscos podrien portar el sector més moderat de l'actual sobiranisme a distanciar-se d'aquesta deriva i obrir una esquerda en el grup dirigent del moviment.

TERCERA CLAU: ¿Hi haurà eleccions? ¿Generals o autonòmiques? Les primeres es podrien convocar si Rajoy no obté un suport explícit del PSOE a la posició del Govern en la matèria catalana en els pròxims mesos, o el PNB es resisteix a seguir donant suport als Pressupostos Generals del 2108. No obstant, unes eleccions generals anticipades no estarien exemptes de riscos per a Rajoy, perquè les enquestes dels últims mesos segueixen sense assegurar que la suma de diputats PP i Ciutadans li garantís la presidència a Rajoy, mentre que, en tot cas, aquestes eleccions implicarien el retorn de Sánchez a l'escó al Congrés.

En canvi, unes eleccions autonòmiques semblen molt més incertes en el context actual, degut a les dificultats de l'actual majoria sobiranista per reeditar una candidatura unitària com Junts pel Sí o fins i tot per mantenir la majoria absoluta amb la CUP.

QUARTA: ¿Cap a una campanya de mobilització permanent del sobiranisme? Una alternativa a les eleccions pot consistir a recórrer a l'àmbit en què el moviment secessionista s'ha mostrat més fort fins al moment: la mobilització de protestes al carrer. En aquest sentit, la primera decisió de l'1-O ha sigut anunciar la convocatòria d'una vaga general aquest dimarts, amb la participació de la UGT i CCOO, reticents fins a aquest moment. A partir d'aquí, una part del sector més radicalitzat en l'independentisme (la CUP i, curiosament, sectors del PDECat) pot apostar per aconseguir mitjançant la mobilització col·lectiva el que les urnes es resisteixen a provocar: la crisi definitiva de l'Estat i, amb això, la cinquena variable…a cinquena variable

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

¿Hi intervindrà la UE? L'aposta decisiva de Puigdemont reposa en la internacionalització del conflicte, perquè la UE obligui –des de l'exterior- a la negociació entre Espanya i la Generalitat. No obstant, aquesta sembla la menys probable de totes. Encara que cada vegada sorgeixen més dubtes entre molts dirigents europeus sobre com Rajoy està gestionant la crisi territorial, no és probable que els Estats membres de la UE decideixin sacrificar l'autoritat nacional d'un d'ells per legitimar la insurrecció d'una de les seves regions. Seria un precedent perillós en un context de creixent auge del populisme i de les expressions polítiques que oposen la voluntat del poble a la legitimitat de les autoritats estatals.