Modernitats urbanes

Al llarg del temps es van produint canvis constants tant en l’àmbit de la natura com en el camp de les idees en les seves diferents manifestacions. En el primer cas, els humans també hi contribuïm, i normalment en sentit negatiu, pel poc respecte que manifestem envers el planeta i és que estem contribuint a malmetre l’ecosistema. De qualsevol manera, aquesta evolució general sempre ha estat present al llarg de la història, però cada vegada agafa un ritme més ràpid i sembla que s’accelerarà de cara a un futur ben proper a causa del desenvolupament cada vegada més intens de les noves tecnologies. Hi ha un altre aspecte i aquest referit als humans i és l’evolució natural i constant que experimenta el cos humà i que Darwin ja va treure a la llum al segle XVIII.

El que cal tenir molt present és que de les novetats introduïdes pels humans n’hi ha de dos tipus: unes, efectivament, representen un pas endavant perquè es tracta d’una modernitat sòlida, però d’altres resulten banals, és a dir, no deixen de ser un pas enrere. Unes terceres són simplement innòcues. Aquestes consideracions es poden aplicar a molts camps que van de temes complexos i importants a d’altres de més banals.

Feta aquesta introducció del marc general, passo a referir-me al món de l’urbanisme. Si partim de la ciutat mediterrània històrica es veu que tenia unes característiques ben definides pel fet de ser una ciutat compacta (en alguns casos tal vegada massa), barreja d’usos, amb equipaments de tipus religiós o cultural que caracteritzen alguns indrets o la ciutat sencera, i el gran protagonisme adjudicat a l’espai públic, escenari de vida urbana. La seva dimensió discreta feia que no necessités parcs urbans per la proximitat al territori i el transport públic era discret. El salt d’escala de grandària va fer necessari introduir-hi algunes actualitzacions que es poden resumir en una millor relació entre l’amplada dels carrers i l’alçada dels edificis, en la creació d’una bona xarxa de parcs urbans i un complet sistema de transport públic. És el que va fer bastant bé l’urbanista Ildefons Cerdà a l’Eixample. 

 Més endavant, ens hem vist influenciats per algunes modernitats que considero que malmeten la qualitat urbana. Em refereixo, per exemple, a una excessiva proliferació d’edificis aïllats de vegades per part d’arquitectes amb poca sensibilitat urbana (es pot ser un bon arquitecte i un mal urbanista o a l’inrevés). En aquest punt cal ressaltar molt positivament el cas de Gaudí, que va dissenyar edificis aïllats que s’han convertit en icones de la ciutat (Sagrada Família) o s’ha adaptat perfectament a l’estructura urbana (la Pedrera). Aquestes són dues maneres diferents però ambdues ben positives de contribuir a la bona estructura urbana. Alguna de les modernitats negatives són conseqüència de l’embadocament que semblen produir les imatges de ciutats nord-americanes i que a Europa les estem copiant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    Fet i fet, doncs, cal tenir en compte certes modernitats que no són pas valuoses.