¿Mediadors? Som 5 milions

L'estiu del 2015, Junts pel Sí i la CUP van prometre als seus votants la independència per a la primavera del 2017. Però aquell full de ruta es va arrugar al seu pas per les urnes: les eleccions 'plebiscitàries' van deixar de ser-ho al no presentar el triomf desitjat; Artur Mas va acabar a la "paperera de la història"; la CUP també va tombar els pressupostos de la Generalitat; Carles Puigdemont va acceptar la via de la desobediència i el referèndum unilateral per salvar la legislatura; l'1-O, sota el foc granejat de la justícia, es va quedar en una 'performance', tot just legitimada per la violència policial; i el ple del Parlament que havia de debatre la declaració unilateral d'independència (DUI) ha sigut suspès pel Tribunal ConstitucionalTribunal Constitucional.

El directori independentista, dividit, es nega a reconèixer que després de l'èpic 1-O segueix igual que després de les cites mítiques del 9-N i el 27-S: sense mandat democràtic per proclamar la república. Els seus líders s'enreden en estèrils disquisicions entre la DUI en efectiu o a terminis, solemnes apel·lacions al diàleg i precs de mediacions impossibles. Tot, per obtenir una sortida digna, una pròrroga que doni sentit a sis anys de mobilitzacions, terminis superats i promeses trencades.

Per al PP, el PSOE i C's (que representen 16,4 milions d'espanyols, el 68% de l'electorat), acceptar una mediació en aquest conflicte equivaldria reconèixer que Catalunya és una entitat aliena a Espanya. Però aquesta convicció de molts catalans -no tots- contrasta amb la de la majoria dels espanyols.

SOBREN INTERMEDIARIS

Notícies relacionades

El TC suspèn el ple del Parlament de dilluns

Rajoy assegura que actuarà en el "moment més oportú"

La condició que fixa l'Estat per a qualsevol arbitratge, renuncia a l'unilateralisme i retorn a la llei, és la mateixa que posa per entaular converses amb la Generalitat. Si es complissin els dos requisits, sobrarien els intermediaris.

Abans d'abordar el necessari diàleg, Catalunya necessita establir la seva posició negociadora: aclarir si el projecte majoritari dels catalans és la ruptura amb Espanya o la reforma. I en democràcia els mediadors sempre som els votants, en aquest cas 5,3 milions de catalans, i la taula de diàleg, unes eleccions legals. Donin la veu al poble, però de debò.