¿Va ser proporcionada l'actuació policial de l'1-0?

L’1-O quedarà marcat per una intervenció policial molt qüestionada, tant al nostre país com fora de les nostres fronteres. Resulta rellevant analitzar les càrregues ordenades a les forces de seguretat. S’ha de recordar que la magistrada instructora va acordar que els agents havien d’actuar contra la celebració del referèndum «sense afectar la normal convivència ciutadana». També va ordenar requisar el material que acredités l’execució de la consulta, en el marc d’un procés contra membres del Govern per desobediència, prevaricació i malversació.

Algunes opinions errònies creuen que qualsevol il·legalitat mereix l’ús de la força policial, però aquesta només s’aplica en situacions excepcionals. L’ordenament jurídic disposa d’abundants mecanismes de reacció aliens a la violència institucional legítima. Resulta evident que la policia no agredeix a ningú per la mera comissió de delictes de corrupció, per estafa o contra la seguretat viària, entre molts altres.

L’ús de la força queda reservat a supòsits en què concorrin riscos rellevants per a béns jurídics. L’article 5-2 de la llei de forces i cossos de seguretat indica que els agents «hauran d’actuar amb la decisió necessària i sense demora quan d’això depengui evitar un dany greu, immediat i irreparable; i s’hauran de regir al fer-ho pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast». Per una altra banda, l’article 13 de les Normes Bàsiques de les Nacions Unides sobre ús de la força policial, assenyala que «al dispersar reunions il·lícites però no violentes, els funcionaris encarregats de fer complir la llei evitaran l’ús de la força o, si no és possible, el limitaran al mínim necessari». La proporcionalitat suposa un equilibri entre els mitjans utilitzats i els fins perseguits. Per això, la intervenció policial no pot ocasionar mals superiors que els que pretén evitar.

En el context de la consulta de l’1-0 no semblen proporcionades les càrregues contra manifestants que es comportaven pacíficament i que van provocar més de 800 ferits. L’acció policial adequada requeria apartar les persones, amb la força mínima necessària, en els termes expressats, per confiscar materials del referèndum. I, si això fos impossible, davant l’elevat nombre de congregats, no s’hauria d’haver optat per càrregues violentes amb material antiavalots. S’ha de valorar que entre les multituds hi havia nens, gent gran i persones amb tota mena de situacions. El retret que van ser instrumentalitzats com a escuts humans es pot esgrimir en l’àmbit polític, però no legitima els danys personals causats. En tot cas, aquí no es critica els agents per la seva actuació, ja que es limitaven a complir ordres, sinó que es plantegen dubtes sobre les directrius cursades pels òrgans polítics.

 La finalitat d’actuar contra un referèndum manifestament contrari a l’ordenament vigent tampoc autoritza una operació policial desmesurada. I això perquè els delictes de desobediència, prevaricació i malversació ja s’havien consumat quan es produeixen les càrregues, i per això eren supèrflues.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

A més, no estem davant la possible comissió d’un atemptat terrorista o davant conductes que posen en perill persones o béns aliens, que fonamentarien amb claredat l’ús imprescindible de la força policial. En el judici de proporcionalitat, haurem de ponderar que la integritat física de les milers de persones que estaven concentrades de forma pacífica sembla pesar bastant més que una actuació innecessària contra un referèndum que ja havia sigut invalidat jurídicament i desarticulat logísticament. La reacció proporcional consistia a documentar el que va passar i continuar el tràmit de les accions penals contra els promotors del referèndum. 

Precisament, la impossibilitat de dispersar de forma proporcionada centenars de milers de persones ens demostra la quimera d’enfocar aquesta situació amb mesures únicament policials. I això perquè estem davant un conflicte essencialment polític. No obstant, el Govern no ha optat fins ara per buscar solucions polítiques i ha preferit una resposta estrictament policial, que ha evidenciat les seves limitacions. No ens pot sorprendre la profunda preocupació dels mitjans internacionals, de dirigents de nombrosos països, del Consell d’Europa i del comitè de drets humans de l’ONU. Ni tampoc les seves assenyades crides al diàleg.