DESPRÉS DE L'1-O

¿A la DUI amb el 30%?

La curtedat del resultat, com va passar el 27-S, pesa com una llosa sobre el marge d'actuació de l'independentisme

2
Es llegeix en minuts

Aquests dies semblem instal·lats en arenes movedisses. La situació política ha fet un tomb sorprenent des de diumenge. Quan les forces policials van carregar contra els munts de ciutadans pacífics que es congregaven davant dels punts de votació, es va generar una espiral de solidaritat dins i fora del país que, per uns moments, va donar la idea que la consulta plantejada per la Generalitat seria un gran èxit de participació.

Aquesta expectativa de mobilització majoritària es va esvair quan, entrada la nit, els responsables del Govern van fer públiques les dades del recompte. Tot i les deficiències, derivades de la mateixa convocatòria i de l’acció indiscriminada de la Policia i la Guàrdia Civil, el mateix Govern de la Generalitat admetia que no s’havia assolit una participació majoritària. Havien comparegut davant les urnes 2.262.424 votants, dels quals nou de cada deu havien optat pel sí. No s’havia produït la mobilització massiva que reclamaven els independentistes, i que l’acció policial va semblar, efímerament, facilitar.

Com va passar la mateixa nit del 27-S, un cop coneguts els resultats de les eleccions plebiscitàries, els portaveus independentistes es van afanyar a celebrar l’èxit de la convocatòria. Però com també va passar llavors, la curtesa del resultat pesa com una llosa sobre el seu marge d’actuació.

L’1-O torna a posar de manifest que els independentistes segueixen sent dos milions, un gruix important, extraordinari, però no majoritari. A més, no és un grup homogeni, o com a mínim no a l’hora d’emprendre el pas següent, definit en la llei del referèndum, la DUI. Segons les dades del sondeig del CEO de juliol, el 24% dels que tenien intenció de votar sí 

l’1-O ho feien per pressionar el Govern central en una futura negociació. Això deixaria els possible partidaris de la DUI en 1,5 milions, només un 30% de tot el cens.

    

Les propostes de mediació floreixen ara com una manera de poder salvar el que es pugui abans de perdre-ho tot

Aquesta xifra és la que explica tot el que ha passat des de diumenge, els dubtes en el Govern, la posició tancada del Govern central i fins i tot el to del Rei en el seu discurs. Una part del món independentista comença a veure que ja no hi ha marge, que s’ha tocat paret, i dubta. Rajoy, que també ho veu, estreny i deixa Puigdemont sense pista d’aterratge. El cop de porta del Rei va ressonar arreu. O rendició o res. 

Antonio Franco

Periodista

Notícies relacionades

Puigdemont ha d’escollir. O segueix endavant amb la DUI, comptant amb un suport exigu, i fent front a unes conseqüències dramàtiques per a les institucions de l’autogovern i pel país sencer (començant per l’Agència Europea del Medicament), o signa la rendició total davant l’Estat.

A un pas del final es fa evident el majúscul error de càlcul de l’independentisme. Han accelerat creient que així guanyarien la majoria que se’ls resisteix des de fa tres anys i ara estan a la vora del precipici amb les mateixes forces amb què van començar la cursa. O amb menys. I sense marge. Per això precisament ara floreixen les propostes de mediació, com una manera de poder salvar el que es pugui abans de perdre-ho tot.