DUES MIRADES
El camafeu
Les revoltes apassionades acaben sent un pàl·lid reflex sense sentit que es guarda a l'armari de les coses inútils
zentauroepp38129887 cuban rebel ernesto che guevara w his left arm in a sling171005153012 /
L’excel·lent reportatge de Kiko Amat sobre el Che Guevara ens ensenyava diumenge en què s’ha convertit aquella famosa foto de Korda, la del guerriller amb els cabells esbullats, la gorra reglamentària i la mirada revolucionària perduda en l’infinit. 50 anys després de l’assassinat a Bolívia, el Che ha esdevingut més (o menys) que una icona, perquè una icona té una correspondència explícita amb allò que representa, encara que sigui de manera diluïda.
El seu rostre, tatuat al braç de Maradona o ben visible a la samarreta d’un raper americà, ja no és símbol perquè, en tot aquest temps, s’ha allunyat de la realitat que el va engendrar com a tal.
Opinió exprés
Obama i el Che
Escriptora
D'icona a ornament
La distància entre el Che de debò i la mirada desafiant que s’ha convertit en un pattern, és a dir, en un ornament, en una seqüència decorativa, és una de les transformacions més curioses (i colossals) que ha experimentat mai una imatge. I encara ens deixem les corbates, els biquinis i la roba de platja, i milers de pins i d’insígnies i de bibelots que no sabem.
Sabem que el pas del temps converteix les revolucions en objectes destinats a un aparador, que les revoltes apassionades acaben essent un pàl·lid reflex sense sentit que es desa a l’armari de les coses inútils. La història té això. La tragèdia d’un dia acaba essent, un altre dia, el camafeu que algú lluirà sense conèixer els patiments, les angoixes, els anhels que van desembocar en una joia sense consciència.
