La independència 'low cost' no existeix

Catalunya ja no té bancs domiciliats Catalunyabancs domiciliats al seu territori, porta camí de perdre la pràctica totalitat de les seves grans corporacions i fins i tot els líders del cava diuen que se’n poden anar. Darrere seu, centenars de petites i mitjanes empreses, sobretot aquelles que temen un boicot als seus productes. Tota independència té diversos costos de transició, i l’econòmic n’és un de molt important. No és el discurs de la por, és la realitat.

Hem de ser conscients que fora de la UE no hi haurà ajudes d’Europa, cap, tampoc les relacionades amb la política agrària comuna (PAC), el mateix que les universitats catalanes quedaran fora del programa d’intercanvi Erasmus i que els pensionistes probablement no cobraran automàticament si la independència es realitza sense acord.

Promoure la independència d’un poble és lícit, si bé és convenient fer-ho bé, amb el suport d’una gran majoria dels seus habitants i sobretot sent aquests conscients del que significa. No hi ha independència sense cost, i això, fins ara, no s’ha explicitat. Els bancs han sigut els primers a moure fitxa perquè els seus clients estaven traslladant els seus diners fora de Catalunya per por. I aquesta por no coneixia de banderes: els que treien diners eren ciutadans espantats de tot credo i convicció.

Ens ho han dit moltes vegades i des de molts fronts: una Catalunya independent estarà automàticament fora de la UE, i lògicament de la zona euro. D’aquí uns anys potser hi entraria una altra vegada, però durant uns anys la Catalunya independent estaria fora de l’espai de benestar europeu. No passa res, només cal ser-ne conscients i assumir-ho.

Hi ha a internet un debat entre Josep Borrell i Oriol Junqueras molt instructiu. Borrell desmunta un a un els arguments racionals de l’independentisme i Junqueras només pot respondre amb les seves emocions, ell vol ser independent a qualsevol preu. Fantàstic, està en el seu dret i tant de bo tothom en fos tan conscient i conseqüent com ell.

Notícies relacionades

Allau d'empreses que s'enduen la seu de Catalunya

CaixaBank es decideix per València per traslladar la seva seu

Hem vist com la sindicatura electoral es dissolia perquè els seus membres no paguessin la multa imposada pel Tribunal Constitucional, com Artur Mas demana ajuda, amb poc èxit, per tornar el diner públic gastat en l’organització de la consulta del 9-N o com el Barça va decidir jugar l’1-O per no perdre sis punts a la Lliga espanyola, perquè els seus jugadors aspiren a guanyar-la i, suposo, cobrar les corresponents primes. I tots ells estan en el seu dret, l’elecció entre pàtria i patrimoni és absolutament personal, com vam veure en les recents dimissions de consellers i alts càrrecs de la Generalitat. 

És veritat que no hem pogut organitzar, encara, un referèndum legal, pactat i amb totes les garanties democràtiques després que tots expressin els avantatges de cada opció. Tant de bo es pugui fer algun dia explicant lliurement les conseqüències d’una opció o l’altra. De moment, ja hem vist que la independència 'low cost' no existeix.