La dignitat del Parlament

Dignitat. «Qualitat del que es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, serietat i amb respecte per si mateix i cap als altres i no deixa que l’humiliïn ni el degradin».

En el procés polític que viu Catalunya s’ha esgrimit amb freqüència el terme dignitat, com una  irrenunciable exigència de respecte. L’editorial conjunt que va ser publicat per 12 diaris el 26 de novembre del 2009 es titulava 'La dignitat de Catalunya'. I a la dignitat de les institucions autonòmiques s’ha apel·lat des d’aleshores en incomptables ocasions. Però una cosa són les grans paraules i una altra els fets. Aquest dimarts hem vist com la dignitat del Parlament quedava masegada després que el president de la Generalitat fes la seva declaració d’independència ajornada davant el ple de la Cambra, i en un acte posterior, fora de l’hemicicle, es firmés el document de constitució de la república catalana, amb l’exclusiva participació dels diputats de Junts pel Sí i de la CUP. 

Es pot entendre que Puigdemont volgués acontentar tothom en un complexíssim joc de pressions i que aquest document fos la concessió a Esquerra i a la CUP, i fins i tot un missatge al carrer per treure ferro a la 'paradinha' que el president acabava de fer a la tribuna. Però va ser una anomalia a un Parlament democràtic com el nostre. 

Malabarismes

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els diputats de l’oposició, que ja estaven queixosos del tracte donat per la majoria independentista en els plens del mes passat, no van ser els únics sorpresos aquesta vegada. També molts mitjans de comunicació, especialment els estrangers, poc acostumats a aquests malabarismes, es van quedar descol·locats davant aquest procediment que converteix el ple del Parlament en una espècie de decorat per a grans declaracions i no en l’espai democràtic per debatre amb torns adequats. 

Empresonat entre una legalitat autonòmica que una majoria de la Cambra considera que ja està superada i una de nova que la minoria no accepta, el Parlament viu avui en uns llimbs polítics, relegat a un trist paper escassament digne.