tu i jo som tres
Chenoa era Romeu, i Bisbal, Julieta
Fem, per un instant, com que la vida segueix amb normalitat. Desgreixem. Anem a El hormiguero (A-3 TV), on va aparèixer Chenoa per donar-nos detalls de la seva història d'amor amb Bisbal, i del seu posterior trencament. Sobre com va començar tot, en aquella llunyana Academia d'OT, va dir: «Ell estava estirat en una llitera. Jo m'hi vaig acostar i li vaig fer un petó. La iniciativa la vaig prendre jo. Em vaig llançar. Jo era Romeu, i David Bisbal era Julieta». ¡Ah! El públic va riure amb ganes aquella transposició de rols. Però des d'un punt de vista escènic no és cap novetat que Julieta sigui un pollastre. La primera representació d'aquesta obra de Shakespeare, al Courtain Theatre, al voltant dels anys 1597 o 1598, el paper de Julieta l'interpretava un actor. En aquella època les lleis angleses prohibien a les dones actuar en teatres. D'a-questa aparició de Chenoa el més interessant ha sigut conèixer quin record de Bisbal li queda en l'actualitat. Va advertir: «Anys després vam coincidir a Mèxic. Ens vam mirar un moment. Va ser una cosa freda», i va resumir aquell instant fugaç afegint: «El vaig veure més baixet». ¡Ahh! Quina venjança més afilada la de Chenoa. Avui el seu record de Bisbal s'ha reduït a la talla de pigmeu.
DESFILADA I GENUFLEXIONS .- Abans de la parada militar, a la plaça de Lima de Madrid, un presentador de TVE-1 li ha recordat a la senyora Cospedal, ministra de la guerra, l'article 8 de la Constitució, que diu que les Forces Armades han de defensar la integritat territorial d'Espanya. I li ha preguntat si l'Exèrcit tindrà algun paper en la crisi de Catalunya. La ministra ha contestat: «Les Forces Armades estan disposades i preparades per fer el que sigui necessari a les ordres del Govern, però tinc la gairebé completa seguretat que la seva intervenció no serà necessària». ¡Ah! Tenir «la gairebé completa seguretat» és una formulació que, en lloc de transmetre tranquil·litat, espanta.
En la recepció posterior, en l'anomenat besamans del Palau Reial, he vist la ministra Cospedal genuflexa davant del Rei. Em va dir una vegada Peñafiel, amb molta ironia: «Jo he arribat a veure persones que ja anaven genuflexes des de la porta d'entrada». Com a observador he notat, al llarg dels anys, que les genuflexions van minvant. No és el cas de la ministra Cospedal.
