Els de fora i els de dins

E n l’ambient apassionat i dramàtic que hem anat vivint especialment aquestes últimes setmanes, el que va passar dimecres apunta a un profund canvi d’escenari. No podem afanyar-nos i imaginar-nos que en pocs dies desapareixeran les raons, els greuges, les dinàmiques socials generades en tots aquests anys. Però en pocs dies la mobilització en contra de la possible declaració d’independència per part d’empreses clau de l’economia catalana, i sobretot la decidida intervenció simultània de persones i organismes centrals tant d’Europa com internacionals (FMI), han provocat canvis substancials en les estratègies tant del moviment independentista com del Govern del PP i dels seus aliats.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A Europa i en bona part de l’opinió pública internacional s’ha anat comprovant que les imatges de l’1-O contra persones que pacíficament volien votar no són ben rebudes. Però, al mateix temps, els interessos econòmics i polítics que dominen l’escena europea i internacional no es poden permetre aventures com la que, des del seu punt de vista, implicava la via independentista, que vindria a agreujar situacions tan complicades com la del brexit. Aquesta posició afegeix pressió a la constant preocupació dels mercats financers per situacions d’inestabilitat.

Aquesta pinça entenc que ha generat un canvi molt significatiu. Si es consolida la via del canvi constitucional, els arguments que s’han anat utilitzant, amb raó, sobre l’obstinació absoluta a acceptar qualsevol diàleg i qualsevol indici de modificació de la legalitat per part del Govern espanyol quedaran minvats de bona part de la seva força. I aquesta mateixa pinça ha recordat als que des de les institucions governamentals pretenien defensar la raó d’Estat per sobre de tot que la força no pot resoldre el que bàsicament és un problema polític i democràtic. Necessitem trobar un nou espai comú. Menys carregat de fonamentalisme i sobirania excloent i més radicalment democràtic en el sentit d’abordar les sobiranies concretes que els de dins i els de fora constantment condicionen.