Amb transparència i inclusivitat

Durant tota la democràcia els pactes entre el Govern central i els nacionalismes perifèrics s’han forjat entre elits, sense transparència respecte al ciutadà, i sota el model del «cafè per a tothom» que podria estar esgotat. La situació a la qual s’ha arribat amb Catalunya emergeix en un context històric de canvis globals i de més exigències ciutadanes.

    

Fins ara cap partit havia tingut la gosadia de plantejar un debat obert i inclusiu sobre el model d’Estat, i només la situació de risc econòmic i d’enfrontament civil en què ens hem vist ha donat peu a l’obertura d’aquest necessari i inajornable debat. 

Davant la falta d’a­cord entre partits sobre la fórmula que s’ha d’utilitzar, unes eleccions anticipades generals i al Parlament podrien resetejar-ho tot i ser un bon instrument democràtic, pel que de comunió entre el pluralisme polític i de participació de tota la ciutadania tindria, perquè totes les forces presentin en pla d’igualtat les seves propostes de model territorial –incloent-hi si volen sotmetre’l a referèndum–, altres reformes constitucionals, i que votem amb garanties. I que amb unes aritmètiques parlamentàries que representin aquesta nova situació s’abordi el nou escenari. 

  

 Un altre motiu és que, després de la crisi viscuda, els representants polítics que l’han conduït ja no tindrien legitimitat i s’hauria de donar pas a nous protagonistes. Havent-hi posicions tan enfrontades, ni això pot ser resolt de forma parcial, ni aquestes poden estar circulant dispersivament, i s’ha de mirar de fer-les confluir en un espai de gestió comuna on tots acceptin el mecanisme decisori. Davant tal polarització, mediant una divisió entre posicions irreconciliables, amb una Espanya blanca in-between, i per tractar-se d’un greu problema que afecta la resta d’espanyols i de comunitats autònomes, normalitzar-lo amb eleccions seria la manera més incontestable i que gaudiria de més càrrega legitimadora. 

No és temps per a culpes ni per retreure’s el que ha fallat per arribar fins aquí, això ja s’encarregarà la història de jutjar-ho quan puguem agafar perspectiva. Ara és temps d’oferir sortides més democràtiques i carregades de més transparència de les que hem tingut fins ara. Una ruptura traumàtica com a la que estàvem abocats hauria sigut imperdonable per a la història. Ni la independència pot donar-se sense el concurs de majories més àmplies, excloent la meitat de catalans, ni la resta d’espanyols, ni es pot gestionar de forma opaca. Però, per un altre costat, com a demòcrates, no podem girar l’esquena a cap demanda social amb representativitat, ni al secessionisme ni als que volen que Catalunya segueixi a Espanya. Per això, i per higienitzar l’exacerbat debat, podria ser discutit sota un clima i regles de normalitat com el que se’ns ofereix en les convocatòries electorals a què estem acostumats, cosa que té tant garanties com una acceptació més clara. Contràriament, correm el risc d’instal·lar-nos en una eterna disputa enverinada. 

    Estem assistint a la ruptura de tots els paradigmes pels quals s’han regit la política, l’economia i la vida social fins ara, a un canvi global on la ciutadania reclama rendició de comptes i pintar més en les decisions. Estem madurs i preparats per obrir aquest meló que tant aterreix els polítics. És possible que estiguem més preparats que ells per afrontar i votar aquest debat. 

Els ciutadans no volem ser tutelats ni tractats amb el paternalisme propi del sistema polític que ens va deixar la transició, corren nous temps i si no adaptem les nostres lleis a aquests, acabaran per engolir-nos les noves línies de fractura. Per això hem de fer un esforç col·lectiu per entendre i integrar les raons de l’altre encara que no ens agradin, per no etiquetar ni caure en retrets ni enfrontaments, ja que les solucions més sòlides són les que es construeixen de forma inclusiva, sense excloure ningú en la presa de decisions i buscant majories per als temes que són rellevants. 

Notícies relacionades

La Catalunya no independentista ocupa el carrer

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

  

No és possible seguir conduint això mitjançant un joc a suma zero, ni en els escenaris d’escalada es poden mantenir posicions maximalistes. El problema és que estem encara analitzant les coses amb esquemes del segle XX, els actuals líders polítics són reticents al pacte, i no ens hem adonat que a partir d’ara la història ens posa al davant el repte de saber gestionar una nova complexitat líquida i una societat del risc impredictible.