La sequera i l'himne de Riego

El gran Jaume Perich, mestre dels aforismes, va escriure un dia una frase brillant i verinosa: «En vista de la pertinaç sequera, es permetrà l’himne de Riego». Per fortuna, la censura franquista, ja en baixa forma, va deixar passar la sentència per a alegria de la tropa progre que trobava a les revistes d’humor un dels pocs respiradors en la dictadura. L’himne de Riego, nascut del pronunciament el 1820 del tinent coronel d’aquest cognom per restaurar la Constitució de Cadis, va patir diversos avatars històrics fins a ser declarat himne oficial de la primera república i va ser molt interpretat, però no oficial, en la segona.

Evidentment el dard de Perich apuntava a la prohibició d’aquest cant en els temps de Franco, quan era considerat tan subversiu com la bandera tricolor. Fer un joc de paraules amb el cognom del militar liberal i la pertinaç sequera (l’adjectiu també era un clàssic de la premsa del règim) feia que la frase resultés encara més corrosiva.

 

Diverses dècades després ens trobem una altra vegada amb una sequera pertinaç en diverses conques de la península Ibèrica (hi ha alerta en moltes províncies), que coincideix amb la possibilitat  que el president de la Generalitat declari de manera oficial la república catalana, encara que aquesta vegada sense un himne de ressonància tan espanyola.

 

Segur que Perich, com el seu col·lega de la revista Por favor Manuel Vázquez Montalbán, haurien tret suc a aquests moments que molts viuen a Catalunya i fora d’ella amb enorme dramatisme. Al capdavall, si fins i tot en la dictadura es va poder fer humor, bé podríem ara sortir d’aquest sentiment tràgic de la història que utilitzen alguns comentaristes del procés.

Notícies relacionades

L'últim dilema de Puigdemont

Twitter era una cerveseria de Múnic

Retenir la respiració

Per més que retinguem la respiració davant decisions transcendentals (declaració d’independència, suspensió de l’autonomia, detenció de responsables polítics, etcètera), la sequera ens torna a unes realitats quotidianes que també condicionen les nostres vides.