No és tant que marxi Planeta

Planeta marxa. La seva seu social, de moment. Quan encara no se sap si això implicarà simplement el canvi d’adreça d’uns quants documents interns, amb el corresponent canvi de lloc de pagament dels impostos, o si també es farà un trasllat de material humà, em truca algú d’un diari espanyol per preguntar-me si a la gent del sector això ens fa patir per la literatura catalana. Li dic que, per la literatura, no. Li explico que durant l’última crisi econòmica el que es va mantenir més o menys intacte va ser precisament la literatura; que el cop més fort se’l va emportar llavors el fast-reading, especialitat (entre d’altres) de Planeta. D’acord que allò va afectar també els números grossos del sector; d’un sector inflacionat, però. Li parlo de la reestructuració que allò va suposar per al sector també, de la proliferació de petites editorials catalanes.

   

Cop fort per a la cultura

Notícies relacionades

Planeta decideix traslladar la seu després del discurs de Puigdemont

Twitter era una cerveseria de Múnic

 Li explico finalment que el que em fa patir per la literatura catalana no és tant la marxa de Planeta com la intenció també anunciada d’intervenir en el sistema educatiu amb l’objectiu d’erradicar el fantasma d’una suposada catalanització dels nens. Que sabent com ha actuat el Govern central en altres moments històrics d’hiperpolitització (la despolitització de les escoles és la seva hiperpolitització des de l’altra banda), em fa l’efecte que l’ensenyament del català serà el primer a patir retallades. Que la comunitat lectora es crea a les escoles i, amb el que ha costat recuperar-la després d’anys de prohibició franquista, aplicar les mesures que fa uns dies suggeria el ministre d’Educació sí que suposaria un greu cop no només per a la literatura sinó per a la cultura d’aquest país.

En resum, que no em fa patir tant el que acabi marxant d’aquí, sinó el que vingui d’allà, li dic a la periodista que m’ha trucat. Però això no li interessa gens. L’endemà publica un article que comença explicant com de bé va viure Vargas Llosa a Barcelona. A mi només em cita per dir que Planeta té el monopoli dels best-sellers en català.