Àustria com a avís

Diumenge, en els comicis de la Baixa Saxònia, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va  entrar al Parlament i ja està en 14 de les 16 cambres regionals, així com en la federal i l’europea. Al seu torn, en les eleccions austríaques han guanyat els conservadors de l’ÖVP (31,6%), seguits del socialdemòcrata SPÖ (26,9%) i l’extremista Partit de la Llibertat o FPÖ (26%). ¿Quina és la importància d’aquestes dades? Podem resumir-la en tres reflexions.

En primer lloc, encara que l’FPÖ hagi quedat tercer, es perfila com un «perdedor-guanyador». Ho afirmem en la mesura que el seu discurs s’ha normalitzat perquè el líder de l’ÖVP, Sebastian Kurz, l’ha adoptat en gran mesura, fent-lo digerible a un electorat ampli. D’aquesta manera, els temes de l’FPÖ (com els refugiats o la islamofòbia) han dominat la campanya. De fet, aquest partit, que va estar a punt de guanyar els comicis presidencials de l’any 2016 (46,7%), s’ha apuntalat com el vector antisistema més poderós del país.

En segon lloc, l’FPÖ i l’ÖVP poden formar un govern de coalició capaç d’aproximar Àustria al grup de Visegrad, que reuneix els governs de Polònia (liderat per l’ultradretà Partit Llei i Justícia), Hongria (el seu president, Viktor Orbán, ha experimentat una deriva extremista cada vegada més ostentosa), la República Txeca i Eslovàquia. El col·lectiu ha rebutjat la política de quotes de refugiats de la Unió Europea (percebuda com a negativa i creadora d’un «efecte crida») i vol reformar-la potenciant els parlaments estatals. D’aquesta manera podria tenir més consistència un bloc recelós i contestatari del poder de Brussel·les a la Mitteleuropa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, els resultats d’Àustria són una galleda d’aigua freda per als que, després del brexit i la victòria de Donald Trump, van veure una contenció del «tsunami populista» en el fracàs relatiu en les eleccions neerlandeses del Partit per la Llibertat de Geert Wilders (PVV), que va quedar segon (13,1%), i en el de Marine Le Pen en les presidencials franceses (33,9%). Els dos líders no van guanyar, però van deixar poc espai per a l’alegria europeista. Ho va plasmar la conversió de l’AfD en tercera força (12,6%) en les eleccions germàniques del setembre.

Avui Àustria evidencia que els dics de contenció contra la dreta populista cada vegada són més febles i porosos. Semblen capaços d’evitar que aquesta conquisti un govern o una presidència clau de la UE, però no d’impedir-ne l’expansió a les urnes, que els seus líders guanyin respectabilitat i que el seu discurs contamini el de la dreta. A més a més, els recursos a què recorre per evitar-ho cada vegada són més penosos. A Roma s’ha aprovat un sistema electoral (el Rosatellum) per impedir un eventual triomf de l’antiestablishment Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo (M5S). I a Viena, la dreta conservadora ha comès un greu error a l’ordir una imitació light de l’ideari de l’FPÖ. ¿Quin és el risc d’aquesta estratègia? Ho va explicitar Jean-Marie Le Pen quan va afirmar que, en aquests casos, els electors «prefereixen l’original a la còpia». Compte, doncs, amb els plagis.